Objectiu

Avaluació de la ingestió de plàstic en aus marines mediterrànies que han estat capturades accidentalment.

Mètodes bàsics

Es van quantificar i mesurar els plàstics acumulats a l'estómac de 171 aus de 9 espècies capturades accidentalment per palangres a la Mediterrània occidental del 2003 al 2010.

Es va fer una dissecció de l'estómac, es va esbandir el seu contingut i tamisar en una malla d'1 mm. Es van classificar de visu les restes dures en orgànic o no orgànic. Els plàstics es van classificar segons la seva morfologia de la següent manera: filaments, pellets industrials, plàstic escumat, plàstic laminar, fragments i altres.

Resultats principals

En conjunt, el 66% de les aus mostrejades contenien almenys una peça/ítem de plàstic a l’estómac (113 de les 171 aus). La massa mitjana de les peces de plàstic analitzades va ser de 2,26 mg (± 14,54 de desviació estàndard; rang 0,004-453,699; N = 1168) i la seva longitud màxima va ser en promig de 3,5 mm (± 4 d.e.; rang 0,5-88,0; N = 1168). Les baldrigues cendroses (Calonectris diomedea) van mostrar la major ocurrència (94%) i un elevat nombre de microplàstics per ocell afectat (de mitjana ± d.e. N = 15,3 ± 24,4 plàstics i massa = 23,4 ± 49,6 mg), seguit de la baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan, 70%; N = 7,0 ± 7,9; 42,1 ± 100,0 mg), de la baldriga balear (Puffinus mauretanicus, 70 %, N = 3,6 ± 2,9; 5,5 ± 9,7 mg) i la resta d'espècies (per sota del 33%, N = 2,7; 113,6 ± 128,4 mg).

Les altes desviacions estàndard de la gavina corsa es van deure a la presència d’un individu que contenia 139 peces de plàstic, que probablement van resultar de la ingestió i posterior fragmentació d’una sola peça de plàstic. El pes mitjà del conjunt de plàstics per individu va mostrar resultats similars, assenyalant la baldriga cendrosa com l’espècie que més plàstic acumula, juntament amb la gavina corsa i la baldriga mediterrània, tot i que en menor mesura.

Conclusions

Tot i que en la majoria dels casos els plàstics ingerits eren de pocs mil·límetres, les elevades ocurrències en el cas de les baldrigues evidencien la ubiqüitat d’aquest tipus de contaminació i una exposició continua a la mateixa d’aquests ocells.

Degut als possibles efectes perjudicials de la ingestió de plàstic sobre les aus marines i la resta de fauna marina, és urgent avaluar els efectes sobre la seva salut, especialment en el cas d’espècies amenaçades com les baldrigues. En aquest sentit, les baldrigues es podrien utilitzar com espècies bioindicadores de les tendències en contaminació per plàstics al mar.

Mentrestant, com a mesura de precaució, la Comissió Europea hauria de desenvolupar millors polítiques per reduir l'abocament de residus al medi marí, per exemple mitjançant el subgrup tècnic sobre escombraries marines de la Directiva marc de l'estratègia marina.