Objectiu

Investigar els efectes de l’increment de la coberta forestal després de processos de despoblament i abandonament del territori, i l’increment en la temperatura en la fauna aquàtica i semi-aquàtica de riu (a la vall d’Olzinelles, Catalunya) i en la conca hidrogràfica.

Mètodes bàsics

Els efectes del canvi  d’usos del sòl i del clima en la conca hidrogràfica i la fauna de la vall d’Olzinelles s’han investigat mitjançant estudis de l’èxode rural (1924-2007). L’anàlisi del canvi de cobertes del sòl mitjançant un SIG (1956–2002), les tendències del clima per l’àrea estudiada (1977–2007), els canvis hidrològics mitjançant simulacions de creixement forestal amb el model GOTILWA+. També s’ha documentat la presència o absència en diferents moments històrics d’espècies de fauna amb requeriments aquàtics o semi-aquàtics, mitjançant mostreigs en el riu, entrevistes als habitants locals i revisió d’estudis antics.

Resultats principals

S’ha detectat una tendència a la disminució de l’escorrentia, amb una taxa d’escorrentia-precipitació mensual que és un 15% menor que fa 30 anys. Aquest fet es pot atribuir a un període més sec i no a la reforestació experimentada durant les últimes dècades. La disminució del flux d’aigua ha causat la desaparició del cranc de riu (Austropotamobius pallipes), el barb mediterrani (Barbus meridionalis), el bagre (Squalius cephalus), l'anguila europea (Anguilla anguilla) i la rata d'aigua (Arvicola sapidus).

Conclusions

En un escenari d’escalfament progressiu del clima, especialment després dels processos d’abandonament, la gestió de les zones muntanyoses de la Mediterrània hauria d'estar orientada a una distribució adequada del sòl agrari i forestal en termes de disponibilitat d’aigua. A escala del riu, s’han de conservar les zones que mantenen aigua durant tot l'any per tal d’augmentar el seu potencial de mantenir les poblacions d'espècies aquàtiques i semi-aquàtiques.