Objectiu

Ajudar a prendre decisions de gestió tenint en compte la biologia, abundància, fenologia i dispersió de les papallones diürnes i nocturnes que es troben al Montgrí i a la plana de l’Empordà.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: parcs naturals dels Aiguamolls de l’Empordà i del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (NE Catalunya)

Es descriuen les experiències relacionades amb el monitoratge de lepidòpters, que en alguns casos acumulen registres de més de trenta anys.

S’analitza:

• Com responen les poblacions de lepidòpters als canvis en la gestió d’espais naturals d’alt valor ecològic proclius a experimentar profundes transformacions territorials d’origen antròpic
• Efectes que aquests canvis poden tenir sobre determinades espècies sensibles atenent a la ràpida resposta de les papallones als canvis del seu hàbitat.

Finalment, s’intenten sintetitzar unes quantes recomanacions dirigides a una gestió integradora i sostenible d’aquestes poblacions.

Resultats principals

El treball inclou la llista comentada de les espècies de papallones diürnes i nocturnes trobades a la zona. Es cita una llista de 56 espècies de papallones diürnes als Aiguamolls de l’Empordà i de 69 espècies de papallones diürnes i 888 de nocturnes al Montgrí-Baix Ter.

S’analitza l’evolució d’aquestes espècies durant les darreres dècades a partir dels programes de monitoratge que s’hi realitzen. La presència de dades històriques a la zona ha permès una comparació en termes de resposta de les poblacions de papallones a la gestió dels espais naturals, en especial a la gestió de la vegetació.

S’analitzen també els patrons de dispersió de les papallones i com hi influeixen factors com el clima, la densitat d’individus i la disponibilitat d’aliment i de plantes hostes.

Es recullen també treballs específics sobre la resposta de la comunitat de papallones als canvis d’usos i de gestió en els prats i closes inundables o sobre com afecta la sequera a les poblacions d’una espècie sensible com Pieris napi.

Finalment es fan tota una sèrie de recomanacions sobre com determinats patrons de gestió dels hàbitats, tant dels espais naturals com dels espais oberts no urbanitzables, poden afavorir i/o perjudicar les espècies de papallones.

Conclusions

Les progressives accions de gestió dels hàbitats a la regió del Montgrí-Baix Ter han tingut un impacte directe sobre la biodiversitat de les papallones diürnes i nocturnes.

La plana de l’Empordà és un paisatge fortament humanitzat, on els parcs naturals i les àrees protegides incloses a la xarxa Natura 2000 s’alternen amb superfícies agrícoles explotades des de fa segles i zones turístiques desenvolupades durant les darreres dècades, que donen lloc a un augment d’edificis d’habitatges i infraestructures. El resultat són taques d’hàbitat amb diferents nivells de pressió i interconnexió humana, on l’ús intensiu de l’ésser humà, així com els processos de renaturalització i recuperació en zones abandonades, tenen un fort impacte en la fauna.

El declivi de determinades espècies a la zona d’estudi és causa directa tant del canvi global (inestabilitat climàtica, efectes extrems) com de la gestió local dels hàbitats (pèrdua d’hàbitat, gestió intensiva de la vegetació, pesticides, etc.). També han suposat la millora d’altres espècies que s’han vist afavorides pels programes de conservació i de gestió activa en àrees protegides.