Recomanacions forestals per conviure amb el duc
Un estudi publicat l'any 2022.
Objectiu
Reunir un seguit de pràctiques que eviten que els treballs forestals que es realitzen a prop de les àrees de cria de duc (Bubo bubo) provoquin problemes amb la seva supervivència.
Mètodes bàsics
En primer lloc, es important saber que el duc és una espècie protegida per la Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres; la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat (annex IV) i el Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.
La realització de treballs forestals a prop de les àrees de cria del duc durant el seu període reproductiu, que va de desembre a juny, pot posar en perill la viabilitat dels pollets. És per això, que l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari ha publicat, en col·laboració amb el CREAF i l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona, aquest tríptic de “Bones pràctiques de treballs forestals compatibles amb la presència de duc (Bubo bubo)”.
Resultats principals
Trobem 2 actuacions possibles:
1. Cas d’un hàbitat potencial de duc (tallats de roca i timbes argiloses), però no sabem si n’hi ha. Es recomana que, en la mesura del possible, els treballs forestals es realitzin fora del període general de reproducció de la fauna (febrer-juny) i que es delimiti una franja preventiva en les parts superiors de tallats de roca i timbes argiloses.
- No es poden tallar ni esporgar els arbres de l'estrat dominant o codominant de les classes diamètriques superiors (vius, morts o secs) ni de les parts superiors, ja que els ducs les empren com a talaies per caçar i descansar i com a llocs de marcatge territorial.
- No es poden deixar cobertes amb restes de tallada a les vores d'aquestes parts superiors que els ducs i altres predadors fan servir com a menjadores i per marcar els territoris.
2. Cas en que es coneix la presència de duc i/o d’altres espècies rupícoles amenaçades
- Es delimitarà una franja de protecció al voltant del niu on no es realitzarà cap intervenció en cap època de l’any. Quan es tingui coneixement de la presència d’altres espècies més amenaçades, com l’àliga perdiguera (Aquila fasciata), caldrà establir franges de protecció més àmplies i consultar amb el personal gestor d’espais naturals, investigació i agents rurals.
- Fora de les franges de protecció (però en hàbitat potencial), es mantindran les mateixes mesures que en el cas 1.
Conclusions
En un context de pèrdua de biodiversitat generalitzada a Catalunya, preservar les espècies amenaçades és una tasca prioritària. Aquest manual esdevé una eina important per al personal de gestió del patrimoni natural que necessiti dur a terme gestió forestal i es requereixin mesures de conservació com el duc.