Objectiu

Analitzar el paper que tenen els ratpenats com a reservoris de virus a tot el món i comprendre les repercussions que tenen els canvis ambientals, especialment la desforestació, en el risc de que es produeixin epidèmies.

Mètodes bàsics

Recopilació d'articles i dades pròpies i informació diverses bases de dades per catalogar-les de la manera més comprensible possible.

Es van revisar:

• Les bases de dades de DBatVir: the database of bat-associated viruses http://www.mgc.ac.cn/ cgi-bin / DBatVir / main.cgi
• Altres bases de dades de virus com el Virus-Host DB http://www.genome.jp/virushostdb/ (actualment aquesta base de dades selecciona 134/10028 ítems sota consulta "ratpenat")
• Els recursos del genoma viral de NCBI: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/genome/viruses; (actualment aquesta base de dades selecciona 84 ítems sota la consulta "ratapinyada").
• El recurs de virus patògens, VIPR: https: / /www.viprbrc.org/brc/home.spg?decorator=vipr).

Resultats principals

Els ratpenats són una font d’elevada diversitat viral que, de manera directa o indirecta (després de recombinació genòmica, mutacions gèniques, pèrdua / guany de duplicitats gèniques) poden proporcionar agents infecciosos potencialment epidèmics.

Des dels darrers vint anys s’ha dedicat un gran esforç internacional a la identificació de virus en diferents famílies de ratpenats. Les revisions d’articles indiquen que la família de virus que ocupa el segon lloc en nombre de publicacions és Coronaviridae amb 2.622 articles (31%).

El nombre d'articles publicats sobre els virus transmesos per ratpenats no correlaciona amb el nombre de persones infectades i la fatalitat dels casos, sinó que reflecteix la percepció del risc que senten les autoritats públiques i les autoritats sanitàries. Aquesta acumulació de coneixements a través de treballs de recerca podria estar influenciada per aquest percepció de perill, l’exemple de coronavirus segueix sent molt interessant per abordar els fenòmens d’emergència.

Així mateix, és força interessant ressaltar la correlació entre nombre de publicacions i l’origen geogràfic dels equips científics que les publiquen, perquè Àsia/Sud-est asiàtic es considera com un dels punts calents del planeta per a l’aparició de nous virus i és on hi ha més publicacions.

Al llarg de l'article també es fa una aproximació a les principals zoonosis víriques en les que s’hi ha implicat els quiròpters i els resultats indiquen que són la ràbia, SARS, MERS, EBOLA, Nipah. Igualment, s’analitzen els processos de coevolució que es poden haver produït entre ratpenats i virus, en especial les singulars adaptacions del seu sistema immunitari i es comenten les vies de transmissió víriques entre individus de la mateixa espècie o bé entre espècies diferents. 

La dinàmica de la transmissió de virus de ratpenats són un procés complex que implica tant cicles silvàtics com urbans. La desforestació i l’antropització, en lloc de conduir a l’eliminació dels ratpenats com s’esperaria intuïtivament, generen pel contrari major diversitat. Genera un mosaic de paisatges que atreuen al mateix lloc a diferents espècies de ratpenats que normalment no es troben juntes. La ràpida desforestació que s’està produint en alguns països i la posterior antropització pot ser un factor important que contribueixi a l’aparició de nous virus, perquè augmenta la probabilitat de contactes entre els ratpenats portadors de virus i la ramaderia o els humans.

També cal tenir present també la mobilitat actual de les persones, la qual no té precedents, ja que és un factor epidemiològic molt important que augmenta el risc de propagació de malalties.

Conclusions

Les malalties infeccioses emergents (EID) són una amenaça important per a la salut pública. S'ha demostrat que la majoria d'aquestes malalties descrites en humans són d'origen zoonòtic i els ratpenats en són una font important. Entre ells hi ha virus ben coneguts com els coronavirus que produeixen la SARS o la MERS o el virus de l'Ébola.

El control de les malalties que es transmeten als ratpenats i, més important, les condicions ambientals que posen en contacte als ratpenats, virus i humans seran crucials i haurien de conduir al desenvolupament d’escenaris de gestió del risc.