Objectiu

Estudiar la relació entre sequera i mortalitat d’arbres i trobar quines característiques fan els arbres més vulnerables davant l’estrès hídric. 

Mètodes bàsics

• Àrea d’estudi: més de 30 localitzacions distribuïdes per tot el món, des del Canadà fins a Austràlia, passant per Espanya, Estats Units o la Índia, entre d’altres.

L’article realitza un metanàlisis de 58 estudis de mortalitat per sequera forestal induïda. Les taxes de mortalitat s’han modelitzat per a la sequera, temperatura, biomes, filogenètica i grups funcionals. 

Resultats principals

- S’identifica una resposta exponencial a escala global entre la mortalitat d’arbres i la intensitat de la sequera.

- Dels trets funcionals estudiats, els que expliquen millor els canvis en la mortalitat per sequera són la densitat de la fusta de l’arbre i l’àrea específica de la fulla . Així doncs, quan es combinen ambdós factors, i l’arbre té la fusta poc densa i la fulla prima incrementa la possibilitat de mort d’un 30 a un 37%.

Conclusions

El patró entre la mortalitat forestal i la intensitat de la sequera s’ha demostrat per primer cop a escala global i és especialment preocupant en l’escenari actual de canvi climàtic, on els episodis de sequera extrema són cada vegada més freqüents, perquè pot provocar canvis dràstics en la composició dels boscos.

Les espècies d’arbres més afectades seran aquelles que tenen la fusta menys densa —i per tant un sistema vascular vulnerable a les embòlies— i fulles primes —amb més superfície per on perdre l’aigua per unitat de massa. Hi ha espècies forestals que reuneixen les dues característiques, com és el cas del faig o els pins. També resulta preocupant que les espècies típiques de les primeres etapes de la recuperació d’un bosc, justament presenten les dues característiques vulnerables que s’han trobat.