Objectiu

Hi ha molts estudis que conclouen que la introducció de truites als estanys d’alta muntanya és responsable del declivi o l’eliminació de la fauna nativa, incloent amfibis, grans crustacis i macroinvertebrats litorals a molts indrets, mentre l’efecte de la introducció del veró ha estat molt menys estudiada.

L’objectiu d’aquest estudi és comparar l’efecte de la introducció del veró (Phoxinus spp.) i de les truites (Salmo trutta, Salvelinus fontinalis i Oncorhynchus mykiss) sobre la comunitat de macroinvertebrats litorals dels estanys d’alta muntanya. Específicament, els objectius d’aquest estudi són: 1) comparar la importància relativa dels peixos introduïts respecte d’altres factors ambientals a l’hora d’explicar la comunitat de macroinvertebrats, 2) avaluar l’efecte de les densitats de veró i truita en la composició i l’abundància de la comunitat de macroinvertebrats, i 3) determinar si l’impacte del veró en la conservació de la comunitat de macroinvertebrats és tan important com el de la truita.

Mètodes bàsics

Zona d'estudi: Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i Parc Natural de l'Alt Pirineu

Durant els mesos de juliol i agost del període 2014 - 2018, es van mostrejar 54 estanys d’alta muntanya del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i del Parc Natural de l’Alt Pirineu. En 22 estanys no hi havia peixos, en 15 hi havia només truites, 17 comptaven amb verons i 6 tenien la presència tant de truites com de verons.

Per tal de caracteritzar els estanys, es van prendre mesures de transparència amb el disc de Secchi, de la química de l’aigua (pH, conductivitat, alcalinitat, nitrogen total, nitrogen inorgànic dissolt i clorofil·la a), fondària, tipus de substrat, abundància de macròfits (plantes aquàtiques) litorals, morfometria, així com diversos descriptors geogràfics i de la conca.

Les mostres de macroinvertebrats litorals es van agafar amb una xarxa, prop de la riba, i es van fixar per estudiar-les posteriorment al laboratori. De cada mostra es van determinar els diferents grups taxonòmics sempre a la màxima resolució possible i se’n va calcular l’abundància. Es van realitzar pesques amb xarxes per tal de mesurar la densitat de peixos, que es va calcular expressar com captures per unitat d’esforç (CPUE) i biomassa per unitat d’esforç (BPUE). En tres estanys no es van fer pesques, havent d’extrapolar els valors de CPUE i BPUE a partir dels valors d’altres estanys de característiques similars. L’abundància d’amfibis es va estimar visualment amb observacions al llarg de la riba. Addicionalment, es va mesurar, en un radi de 20 m al voltant del estany, la densitat de buines per obtenir una idea de la pressió ramadera a que es veia sotmès cada estany.

Les dades obtingudes es van tractar estadísticament amb diverses metodologies. D’una banda es va comprovar si hi havia diferències en els valors de riquesa específica i de diversitat en les mostres de macroinvertebrats. Per tal de conèixer les variables que podien influenciar la comunitat, es va realitzar una anàlisi sobre quatre grups de variables: 22 relacionades amb la variació espacial, 10 descriptors de les característiques dels estanys, 12 variables relacionades amb el tipus d’hàbitats i 6 sobre interaccions amb vertebrats. També es van generar estadístics per detectar les estructures locals de les comunitats de macroinvertebrats i, finalment, es va investigar l’impacte de la densitat de peixos en els diferents tàxons d’invertebrats tenint en compte la mida dels organismes i la seva mobilitat dins de l’hàbitat.

Resultats principals

Els resultats que vam obtenir van ser:

• Es van determinar un total de 77 tàxons de macroinvertebrats i el grup de tàxons més abundant va correspondre als dípters. Es van trobar diferències significatives entre la riquesa específica dels estanys sense peixos i dels estanys amb verons, mentre que els estanys amb truites no van ser diferents de les altres categories. També es van trobar diferències entre les tres categories d’estanys pel que fa a la diversitat, essent els estanys amb verons els que prenien valors més baixos.
• La composició de la comunitat de macroinvertebrats litorals va ser significativament explicada, per ordre d’importància exclusiva, per la densitat de verons, la taxa de renovació de l’aigua de l’estany, l’àrea de l’estany, l’abundància de macròfits, la concentració de fòsfor dissolt, l’altitud, la conductivitat, la clorofil·la a i la densitat de truites. En conjunt, aquestes variables van explicar el 44% de la variància de la comunitat de macroinvertebrats.
• Dels 14 tàxons analitzats per estudiar l’efecte dels peixos sobre la composició de macroinvertebrats, 9 van estar afectats negativament per la presència de veró, mentre que 4 ho van estar per les truites. Mentre les truites afectaven especialment animals grossos o amb hàbits nedadors, els verons van tenir un major efecte sobre animals de mida mitjana o gran, independentment dels seus hàbits. Dels 19 tàxons avaluats per determinar quins factors controlaven l’abundància de macroinvertebrats, 9 van estar afectats negativament pels verons i 4 per les truites.
• En estudiar l’estructura de la comunitat de macroinvertebrats, els estanys van ser agrupats en 4 grups, primerament per un llindar de densitat de veró i, en segon lloc, per l’abundància de macròfits presents a l’estany.

Conclusions

Aquest estudi ha constatat que els verons i les truites introduïts als estanys d’alta muntanya són el principal factor que conforma la comunitat de macroinvertebrats litorals. La densitat de truites, com ja s’havia descrit anteriorment, constitueix una greu amenaça per una gran varietat de grups invertebrats, però preferentment organismes de mida gran. Pel que fa als verons, tenen un major efecte negatiu sobre la comunitat de macroinvertebrats que les truites, afectant més grups de tàxons i de forma més dràstica. És sabut que, com en el cas dels invertebrats, els amfibis es veuen afectats tant per les truites com pels verons, que n’acaben provocant la desaparició. És a dir, els verons són responsables d’una gran pèrdua de biodiversitat en aquests ecosistemes.

Una alta abundància de macròfits afavoreix alguns grups invertebrats davant l’acció depredadora dels peixos, tot generant heterogeneïtat d’hàbitats i refugi, així com facilitant recursos alimentaris.

D’altra banda, els verons tenen un efecte negatiu sobre les truites provocant una disminució de les seves densitats quan conviuen tots dos peixos. Un cop desaparegudes les truites, els verons ocupen la totalitat de l’estany i exerceixen una pressió depredadora encara major sobre la fauna pròpia del sistema.

Cal incorporar criteris restrictius per evitar la introducció de peixos no natius, especialment verons, als estanys d’alta muntanya. Es recomana eliminar-los en els estanys on el verons ja hagin estat introduïts o bé, quan la conservació de la biodiversitat no sigui l’objectiu principal, es recomana establir mètodes de pesca més sostenibles, com és ara la pesca sense mort, per evitar la disminució de la densitat de truites i el posterior deteriorament dels estanys.