Objectiu

Pretenem combinar el mostreig científic amb observacions ciutadanes en un mostreig espacio-temporal intens i de gran abast per tal de registrar els episodis de mort massiva de la nacra i esclarir el procés de dispersió del patogen que l'ataca i la importància dels factors ambientals en les infeccions.

Mètodes bàsics

Seguiment de la mortalitat massiva de la nacra en una col·laboració entre científics i ciutadans.

La nacra (Pinna nobilis) és una espècie endèmica es troba habitualment en alguers de fanerògames marines on filtra aigua retenint grans quantitats de matèria orgànica en suspensió i contribuint, per tant, a mantenir l’aigua clara. Actualment, es veu afectada negativament per l’activitat humana tant directament (ancoratge, espoli, etc.) com indirecta (contaminació, degradació de l’habitat, escalfament global, etc.) el que n’ha provocat el declivi en els darrers decennis.

Des de la tardor de 2016, aquesta espècie ha patit episodis extraordinaris de mortalitat massiva (MME, de l’anglès Mass Mortality Event) en diversos punts de la Mediterrània occidental (a la costa espanyola, francesa i italiana ) registrant-se en molts casos la mort de tots els individus d’una població. La hipòtesi més acceptada és que aquests episodis de MME estan provocats per l’acció d’un protozou paràsit, Haplosporidium pinnae, una nova espècie relacionada amb el grup d’endoparàsits Haplosporidis responsables coneguts de MME en d’altres espècies de bivalves.

Es van recopilar dades des del primer episodi de MME el setembre de 2016 a Eivissa fins a l’abril de 2018. Les dades científiques es van obtenir de publicacions científiques i a partir del mostreig amb escafandre autònoma. Per complementar aquestes dades es va crear una plataforma per recollir les observacions dels ciutadans (https://www.observadoresdelmar.es/), que van ser validades per experts, donant-se per correctes finalment 170 observacions del total de 289 existents. A la xarxa científica es van fer 251 observacions directes el que fa un total de 421 observacions.

Cada observació conté les dades de l’estat de les nacres (morta, malalta, bon estat) a més d’informació complementària (data, coordenades GPS, temperatura, salinitat, fondària i hàbitat). En els casos en que no s’havia pogut mesurar la salinitat i la temperatura en el moment de la observació, aquests valors es van obtenir d’una geodatabase global (EN4.2.1) agafant com a referència el punt més proper. A partir d’aquestes observacions es van determinar les zones afectades i la distribució espacial d’aquests episodis al llarg del temps i es va generar un model predictiu.

Per tal d’avaluar el rol de les corrents superficials en la dispersió de la malaltia, es va simular la deriva de 1000 partícules en un model regional d’alta resolució en diversos escenaris. Les simulacions es van realitzar mitjançant el model WMOP, desenvolupat i gestionat pel Sistema d'observació i predicció costaner de les Illes Balears (SOCIB).

Finalment, la relació entre la virulència de la malaltia i les variables ambientals (temperatura i salinitat) es va estudiar mitjançant un model additiu generalitzat (GAM).

Resultats principals

La primera detecció d’episodis MME es va produir al sud de la Península Ibèrica, poc després a les Illes Balears i 8 mesos més tard a la costa valenciana. A finals de 2017 es va propagar a diversos punts de la costa catalana i Còrsega i finalment, durant els primers mesos de 2018, a la costa italiana. En diverses localitats de les zones afectades, les poblacions de nacra no es van veure afectades per aquests episodis de mortalitats massives, com per exemple al Mar Menor o a les badies del Delta de l’Ebre. De manera similar, les poblacions situades al Mediterrani central i oriental no s’havien vist a afectades en el moment de finalitzar aquest estudi (abril de 2018).

Les simulacions basades en el model actual suggereixen que el paràsit H. pinnae probablement es dispersa a escala regional per corrents superficials, essent consistents els resultats del model amb les observacions tant a nivell espacial com temporal.

La dinàmica de les espècies paràsites d’Haplosporidis és modulada pels paràmetres ambientals, afectant no només la seva virulència sinó també la seva persistència. Els resultats de la modelització indiquen que la malaltia es manifesta per sobre de 13,5°C i salinitats entre 36,5 i 39,7 ⁰/₀₀.

Conclusions

Tot i que les conclusions es basen en l’assumpció que els episodis de mortalitat descrits en aquest estudi van ser causats pel paràsit H. pinnae, això no ha estat demostrat inequívocament i hi podria haver altres patògens implicats, com algunes espècies de micobacteries com el Vibrio mediterranei, encara en procés d’investigació.

El remarcable acord obtingut en aquest estudi entre l’arribada virtual de partícules del model i l’arribada real de la malaltia suggereix que les corrents superficials són les principals responsables de la dispersió de la malaltia. Actualment, però, com que no es coneixen els períodes de latència de la malaltia, hi podria haver un biaix entre l’arribada real de la malaltia amb l’arribada simulada.

Els resultats relacionats amb la temperatura i la salinitat explicarien perquè hi ha zones amb salinitats extremes amb poblacions intactes (Badies Delta de l’Ebre i Mar Menor) envoltades d’àrees afectades, o perquè les costes franceses, amb una temperatura més baixa, s’han vist menys afectades.

Malgrat haver de validar totes les dades per experts per assegurar-ne la validesa de les dades obtingudes amb la participació ciutadana, la seva col·laboració s’ha demostrat molt rellevant . Aquest estudi demostra que la combinació de monitoratge científic amb la participació ciutadana és beneficiosa per poder seguir processos de llarg abast espacial i/o temporal.

Els resultats d’aquest estudi suggereixen que la dispersió de la malaltia a través de les corrents marines, que pot ser complementada eventualment pel transport accidental per aigües de llast, faran arribar tard o d’hora H. pinnae a totes les poblacions de nacra. L’agressivitat d’aquest paràsit juntament amb l’homogeneïtat genètica de les poblacions mediterrànies suggereix la mateixa afectació en totes les poblacions i, per tant, una baixa probabilitat de supervivència fora de les zones protegides per condicions ambientals desfavorables per al paràsit. La recuperació de les poblacions només es produiria, per tant, des de poblacions aïllades o bé a partir dels pocs individus que hagin pogut resistir la malaltia. A més cal tenir en compte el baix nivell de reclutament d’aquesta espècie i l’alta mortalitat dels individus durant els primers 4 anys de vida. Tot plegat fa pensar que degut a l’alta vulnerabilitat d’aquesta espècie és imprescindible actuar el més aviat possible, preservant les poblacions sanes i fent un seguiment dels individus que hagin sobreviscut, si es vol tenir alguna possibilitat de salvar aquesta espècie.