Objectiu

Revisar la bibliografia dels últims 30 anys sobre serveis ecosistèmics de les zones urbanes (UES de l’anglès) i trobar si queda demostrada la relació positiva entre biodiversitat i serveis ecosistèmics.

Mètodes bàsics

 Cerca sistemàtica utilitzant ISI Web of Science. Revisió de 317 publicacions compreses entre 1990 i maig de 2017.

Resultats principals

En les publicacions estudiades es mencionen la biodiversitat i els UES 944 vegades, de les quals el 24% han estat testades empíricament. D’aquestes testades, el 52% (119 articles) demostraven que sí que existeix una relació positiva i l’11% apunten a una negativa.

Els resultats de la revisió mostren que les relacions provades fins a la data impliquen principalment mètriques taxonòmiques de biodiversitat, en lloc de fixar-se en trets o diversitat funcional. Només vuit estudis van provar al mateix temps taxonomia (abundància/biomassa, composició d'espècies o diversitat taxonòmica) i mètriques funcionals (diversitat funcional o valors mitjos dels trets). En aquests casos, quatre estudis van demostrar les mateixes relacions de d’UES per a mètriques funcionals i taxonòmiques, mentre que les quatre restants van trobar tendències divergents. Cap dels estudis provats estudia simultàniament els trets característics i la diversitat funcional.

- Trets de diversitat funcional que reforcen els UES. La major part d’estudis se centren en les plantes i, en particular, característiques de les fulles. Això és lògic, doncs són trets que responen simultàniament a les condicions ambientals de la ciutat. No sempre, però, és la millor relació. L’estudi apunta que l’atenció de la recerca es deu centrar en els trets que són tant sensibles a l’urbanització com importants per als serveis ecosistèmics. Per exemple, s’ha trobat que la diversitat d’arbres a la ciutat afecta la seva qualitat de l’aire i diferents grups d’arbres expressen diferents patrons respecte la captació d’ozó.

- Mesures taxonòmiques de la biodiversitat que reforcen els UES. En el recull d’informació s’ha trobat que certs grups taxonòmics proveeixen de serveis ecosistèmics com són les plantes, ocels i insectes. A més, quan aquests es combinen els beneficis són millors. Ho recolzen diverses troballes, com la d’alguns investigadors que mentre buscaven si eren millors els escarabats o els vertebrats carronyaires per la descomposició de carcasses a boscos urbans, van trobar que si hi havia diversitat taxonòmica es mantenia la descomposició fins i tot amb pèrdues forestals. També s’ha de vigilar molt amb el rol de les espècies no natives, que poden acabar esdevenint en invasores. En horts i jardins urbans, també s’ha demostrat que hi ha efectes positius de la riquesa d’espècies en els serveis ecosistèmics, així com de la edat dels jardins.

- Mètodes per analitzar les relacions entre biodiversitat i UES. Existeix una falta de recerca empírica basada en models estadístics per demostrar causa-efecte entre la biodiversitat i els serveis ecosistèmics urbans. Els serveis culturals acostumen a ser intangibles i indirectes, a diferència d’aquells associats als de provisió i regulació. A més, hi entren en joc la percepció humana en diferents serveis. Per aquest motiu, cal tenir dissenyar estudis interdiscilplinaris, que englobin un ampli rang social i biofísic a l’hora de comprendre aquests tipus de serveis ecosistèmics.

Conclusions

Mentre que molts estudis evidencien, mitjançant experiments controlats, que la biodiversitat reforça els serveis ecosistèmics en el medi natural, encara falten resultats en àrees urbanes. A més, el present estudi posa de relleu que cal conduir estudis no només que confirmin la relació, sinó que s’ajustin als diferents paràmetres d’UES.

Alguns resultats trobats en aquesta revisió bibliogràfica exposen valors negatius per a la relació tractada i això recorda els complexos sistemes que afecten als ecosistemes urbans i que poden variar. És important no sobre-simplificar l’assumpció de que més biodiversitat donarà millors serveis ecosistèmics. Gestionar parcs i altres zones verdes urbanes incrementant la biodiversitat, no implica que automàticament els serveis ecosistèmics d’aquella àrea siguin millors.

Es requereix més recerca que inclogui:

1. Valorar i tenir en compte els diferents paràmetres que afecten biodiversitat  i serveis ecosistèmics.
2. Integrar trets ecològics i socials, sobretot en aquells casos que es coneix que ambdós àbits poden tenir efecte.
3. Aplicar metodologies estandarditzades per poder comparar entre diferents contextos ambientals.
4. Trobar com la urbanització pot impactar en la varietat funcional, diversitat de respostes i efectes en els serveis ecosistèmics a llarg termini.
5. Ampliar la recerca incloent fauna, interaccions multi-tròfiques i un espectre de trets funcionals més gran.