Objectiu

Aportar informació rellevant per a la gestió dels sistemes hidrològics del Baix Ter, incloent-hi una caracterització exhaustiva de la hidrogeologia, la descripció dels factors geoclimàtics i antròpics que expliquen la seva actual configuració, una diagnosi molt detallada i una proposta de mesures per garantir la seva sostenibilitat.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Baix Ter (Alt Empordà i Baix Empordà).

La caracterització hidrològica actual i passada del Baix Ter s’ha fet a partir d’anàlisis estratigràfics d’alta resolució, sondatges i datacions radiocarbòniques, anàlisi de la geologia i la geomorfologia, estudis palinològics, investigacions arqueològiques, estratigrafia seqüencial i correlació d’esdeveniments a partir de les corbes eustàtiques, sondejos, documentació històrica, fotografies antigues, dades bibliogràfiques i bases de dades.

Resultats principals

La configuració hidrogeomorfològica actual del Baix Ter és el resultat dels canvis en la dinàmica fluvial i el nivell del mar provocats pel clima (glaciacions, pluviometria, nivell del mar) i l’activitat humana (canalització, desforestació, canvis de traçat, drenatge d’aiguamolls, extraccions d’aigua, embassaments) dels darrers 20.000 anys a través de tres estadis de transformació.

La geomorfologia del Baix Ter dona lloc a una gran diversitat de sistemes aquàtics, entre els que destaquen els rius Ter i Daró i els seus afluents, l’estuari del riu Ter, les rieres i torrents litorals, les maresmes litorals, les llacunes litorals, els estanys interiors, les àrees palustres, els recs i séquies (artificials) i els aqüífers.

A l’aqüífer superficial, hi ha algunes zones de caràcter endorreic i la salinitat augmenta considerablement per causes naturals al litoral i en alguns punts concrets. No sembla que es produeixi sobreexplotació, però la concentració de nitrats és elevada en alguns punts. En el cas de l’aqüífer profund, apareix alguna zona afectada per salinització com a conseqüència de la sobreexplotació. El balanç hídric de l’aqüífer és de 4.44 hm³/any.

Les pressions antròpiques amb una incidència potencial major sobre medi hidrogeològic són les zones urbanes, els arrossars i els camps de golf. Les àrees de major vulnerabilitat hidrogeològica són: Sobrestany, i el seu enllaç amb el Fluvià Vell, l’àmbit palustre i els estanys de Pals, les dunes interiors de Mas Fuster i Mas Mirones, el Ter Vell, la Pletera i tot el sector fluvial i litoral. Les zones amb major risc són els arrossars, els camps de golf i els cursos i masses d’aigua.

Conclusions

Per tal de millorar la gestió hídrica del Baix Ter cal: 

• respectar les dinàmiques naturals.
• afavorir la recàrrega de l’aqüífer.
• evitar la contaminació per nitrats.
• millorar el coneixement sobre el funcionament.
• actualitzar i legalitzar pous.
• recuperar zones humides.

A partir de les característiques, la procedència i les pressions específiques del recurs i els requeriments qualitatius i quantitatius dels principals usos hídrics, es planteja un Pla de Protecció del Subsòl del Baix Ter, on es prioritzen els següents usos:

• Aqüífer lliure superficial: agrícola, municipal i industrial on no hi ha aqüífer profund i ecològic.
• Aqüífer semiconfinat: municipal i industrial.
• Aigua superficial: recàrrega aqüífer superficial, agrícola i ecològic.
• Aigua residual depurada: cabal de manteniment, recàrrega aqüífer superficial, agroambiental i lúdic.