Objectiu

Confirmar les pertorbacions causades pel canvi climàtic a Catalunya, entendre els impactes i establir previsions. 

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Garraf, Prades i Montseny.

L’article recopila estudis, experiments i dades obtingudes a camp durant més de 20 anys. Les parcel·les i les proves que s’hi ha desenvolupat són:

• GARRAF: matollar semiàrid en unes vinyes abandonades que van patir un incendi als estius de 1982 i 1994. Actualment, la vegetació regenerada cobreix un 50-60% de superfície i té una alçada màxima de 70cm. Predominen Erica multiflora i Globularia alypum L. S’estableixen nou parcel·les de 20 m2 (4x5m): tres com a control, tres amb temperatura afegida i tres amb sequera. Els experiments van començar al març de 1999 i continuen actualment, a excepció de tres períodes en que es va parar per calibrar el sistema o per problemes mecànics (agost 1999, gener 2000 i setembre-octubre 2001).
• PRADES: alzinar que comença a ser controlat el 1998 i no ha patit gairebé pertorbacions en els últims 70 anys. Hi són dominants Quercux ilex, Phillyrea latifolia i Arbutus unedo.  L’experiment es conforma amb vuit parcel·les de 150 m2, la meitat de les quals reben un tractament de sequera (l’altra meitat funciona de control).
• MONTSENY: boscos temperats i humits, com alzinars i fagedes, monitoritzats des de 2002. Les dades emprades s’han obtingut de l’Inventari Nacional de Boscos Catalans (Gracia et al. 2004) per analitzar la relació entre els gradients climàtics d’aquesta regió amb els trets dels bosc. S’han provat diferents escenaris amb el programa GOTILWA per fer les projeccions del futurs dels boscos mediterranis.

A més dels estudis en parcel·les experimentals, també s’han realitzat anàlisis moleculars a través de l’epigenètica, metabolòmica i estequiometria per conèixer quins gens s’associen a les respostes genètiques dels arbres al canvis en el clima. 

Resultats principals

Es pot confirmar que el canvi climàtic comporta ja un augment de la freqüència, la intensitat i la durada de les sequeres. També la temperatura ha augmentat a Catalunya en 1,6 ºC des de 1950 i farà que la zona del Mediterrani esdevingui cada cop més àrida.

La investigació revela que hi ha espècies menys resistents a l’augment de temperatura i sequera  i això afavoreix fenòmens com la substitució de pins per alzines. De fet, l’estudi apunta que és possible que en un futur aquests boscos que actualment estan dominats per alzines també es perdin i passin a ser matollars.

En les zones on hi ha espècies més resistents, com l’alzina i l’arboç, s’està observant que l’increment de la temperatura fa que creixin menys i puguin presentar pics de mortalitat quan hi ha sequeres greus. Així com també s’està donant una alteració dels períodes de floració, fructificació o dispersió de la quantitat de llavors. Cal remarcar també que amb la sequera moltes plantes alliberen més compostos volàtils, que són inflamables i augmenten el risc d’incendi.

El sòl també és un dels components que més està patint — i patirà— els efectes del canvi climàtic perquè el cicle del nutrients queda molt alterat. L’aigua i nutrients com el fòsfor, el nitrogen, o el potassi estaran menys disponibles al sòl. Els investigadors alerten que una lleugera reducció en la disponibilitat d’aigua pot suposar una gran dificultat pels boscos per retenir i acumular els nutrients, que s’escapen arrossegats per les fortes pluges. També es reduirà la capacitat del sòl i de les espècies vegetals per retenir el carboni, el qual probablement retorni a l’atmosfera incrementant els nivells de CO2.

També hi ha alguns resultats positius. S’ha vist que en general les espècies mediterrànies han mostrat una capacitat ràpida d’aclimatació i d’adaptació als canvis ambientals naturals o induïts per als experiments. Les comunitats de plantes han patit canvis en els seus gens i en la forma que aquests s’expressen, el que hauria ajudat a que la sequera i l’augment de temperatura els afectin amb menor severitat. Això sumat a una adequació i millora de la gestió forestal dóna esperances en la mitigació dels efectes del canvi climàtic.

Conclusions

Aquesta revisió conclou que el canvi climàtic ja està alterant boscos i matollars mediterranis, i que la tendència s’agreujarà durant les properes dècades. La substitució d’unes espècies per d’altres més resistents, o fins i tot de boscos mediterranis per matollars, seran les conseqüències més visibles del canvi climàtic. Conèixer millor la capacitat de les plantes per aclimatar-se i adaptar-se a les noves condicions, i una gestió forestal efectiva han de ser prioritàries per minimitzar-ne els efectes.