Objectiu

Construir a la primera classificació a escala europea de la vegetació dels hàbitats de codolars de rius muntanyosos europeus.

Mètodes bàsics

Durant el present estudi es van recollir 4769 inventaris de vegetació de comunitats vegetals de codolars riparis, de bases de dades nacionals, regionals o privades, informatitzades a partir de la literatura i recentment recollides al camp. Es va crear un sistema expert en classificació jeràrquica amb definicions formals dels tipus de vegetació. Les definicions formals combinaven els criteris de presència o cobertura de grups d'espècies amb una ecologia similar o espècies individuals estretament especialitzades en un hàbitat concret de codolars riparis.

La classificació TWINSPAN es va aplicar als tipus de vegetació de successió inicial per comprovar si la classificació basada en definicions formals està avalada pels resultats de la classificació sense supervisió. Els patrons de semblança entre els tipus de vegetació es van visualitzar mitjançant l'ordenació DCA.

Resultats principals

Els dos tipus principals de vegetació dels codolars i dels arenys corresponen a les fases inicials de la colonització i a la posterior fixació per matolls i arbusts.  Aquesta mena de comunitats es van classificar respectivament en dues classes: Thlaspietea rotundifolii i Salicetea purpureae.

Es van definir formalment onze associacions i quatre aliances (Calamagrostion pseudophragmitae, Epilobion fleischeri, Salicion cantabricae i Salicion eleagni). Basant-se en una revisió crítica, algunes associacions o aliances definides a la literatura anterior es van fusionar o descartar.

La principal variabilitat dins de la vegetació de codolars està relacionada amb el gradient altitudinal, la variació biogeogràfica, els processos hidromorfològics locals i diversos canvis successionals.

Conclusions

Es va crear el primer sistema de classificació unificat i formalitzat de la vegetació dels codolars dels rius europeus de muntanya i es va caracteritzar la composició, l’ecologia i la distribució de les principals espècies diagnòstiques. Es va comprovar i revisar la nomenclatura sintaxonòmica d’aquests tipus. Aquest estudi proporciona una base per a la planificació de la conservació d’aquests hàbitats amenaçats i que desapareixen ràpidament.