Objectiu

En aquest treball identifiquem quins serien els espais de la xarxa Natura 2000 claus per per a la gestió de totes les espècies de vertebrats amenaçats de la UE, independentment de si són considerades com d'interès o no. A través de petits ajustos en els seus plans de gestió, aquests espais podrien contrubuir a la correcta gestió de totes les espècies amenaçades, i per tant, ajudar a aconseguir l'objectiu de l'Estratègia Europea de Biodiversitat d'aturar la pèrdua de biodiversitat.

Mètodes bàsics

La xarxa Natura 2000, tot i estar dissenyada per protegir espècies i hàbitats d'interés comunitari, té també un gran potencial per a la gestió de moltes altres espècies amenaçades, però no considerades com d'interès per les Directives d'Hàbitats i Aus europees. Aquestes espècies amenaçades podrien beneficiar-se de la gestió ja existent dins d'espais protegits o amb petits canvis en la gestió dels mateixos. Per exemple, la tórtora (Streptopelia turtur) només aquesta recollida en l'Annex II de la Directiva Aus, i per tant, no necessàriament és objecte de gestió dins dels límits dels espais Natura 2000 i si pot ser objecte de caça. No obstant això, la tórtora es troba en greu declivi a tot el continent, pel que ha estat recentment considerada com a vulnerable per la UICN i es estam redactant plans de conservació per a la seva recuperació. 

Es van creuar els mapes de distribució de les espècies de vertebrats terrestres (disponible al web de la UICN) amb la cartografia de tots els espais de la xarxa Natura a nivell continental (> 27.500 espais). Aquesta és la millor font d'informació estandarditzada per a tota la UE existent.

Es va utilitzar en programari Marxan per identificar un conjunt d'espais Natura 2000 mínim per a representar totes aquelles espècies amenaçades no incloses en els annexos de les Directives Hàbitat i Aus. Amb l'objecte de minimitzar la necessitat de noves mesures de conservació en els espais seleccionats, es va tenir en compte la gestió ja en marxa dins de cada espai protegit. D'aquesta manera, si en un lloc Natura 2000 ja s'estava realitzant gestió per a un grup d'espècies de les Directives, que també pogués beneficiar altres amenaçades, tindria més probabilitat d'aparèixer en les llistes d'espais prioritaris.

Resultats principals

Trobem que la xarxa Natura 2000 té un gran potencial per a la gestió de tots els vertebrats amenaçats de la UE. Modificant solament els plans de gestió d'un 3% dels actuals espais Natura, es podria garantir que a l'almenys 10 poblacions de totes les espècies de vertebrats amenaçats estarien sent gestionades.

Resultats publicats en tres articles científics:

Four ideas to boost EU conservation policy as 2020 nears.

Realising the potential of Natura 2000 to achieve EU conservation goals as 2020 approaches. 

A dynamic strategy for EU conservation.

Conclusions

La xarxa Natura té un gran potencial, major a l'actualment explotat, per a la gestió de la biodiversitat amenaçada de la UE. Petits canvis en els plans de gestió d'una porció mínima de la xarxa podrien ajudar a gestionar totes les espècies de vertebrats amenaçats.

Aquest treball no cobreix altres grups taxonòmics com ara invertebrats o plantes. Serien necessaris esforços addicionals per estendre l'exercici de priorització presentat aquí a tots aquests grups. Per a això serà necessari millorar el coneixement sobre la seva distribució a la UE. La integració d'aquests altres grups taxonòmics pot posar en relleu la necessitat de no només canviar plans de gestió d'espais protegits existents, sinó també la declaració de nous espais, per a aquelles espècies que no estiguin cobertes per la xarxa actual.

Els resultats presentats no contradiuen la necessitat de gestió de la biodiversitat fora dels límits de la xarxa Natura 2000. L'impacte de l'canvi global forçarà moltes espècies a moure per adaptar-se a les noves circumstàncies. Això implicarà que part de la gestió de la biodiversitat amenaçada de la UE s'haurà de desenvolupar fora d'espais protegits. La futura xarxa d'Infraestructura Verda tindrà un paper rellevant en aquesta nova estratègia de conservació, no encotillada als límits dels espais protegits.