Objectiu

Saber quines característiques prefereixen els petits mamífers en la vegetació que els envolta quan han d'escollir on han de viure. Comprovar si els criteris que utilitzen tenen més pes a petita escala (microhàbitat) que a nivell del tipus de bosc on es troben.

Mètodes bàsics

L’estudi es desenvolupa entre dos tipus de bosc madur: un d’avet i un altre de pi negre. Distribuïm les observacions en els mesos de juliol i setembre dels anys 2006 i 2007. Ens centrem en quatre espècies de petits mamífers de bosc: el talpó roig, el ratolí de bosc, la rata cellarda i la mussaranya.

Resultats principals

- El talpó roig i el ratolí de bosc són els més comuns a tots dos boscos i representen el 78% del total dels petits mamífers capturats. 

- No hi ha diferència entre els dos tipus de bosc madur quant a la composició d’espècies d’aquests quatre mamífers, tot i que el talpó roig és més abundant en el bosc d’avet que en la pineda de pi negre. En canvi, sí trobem diferències entre les trampes col·locades en funció de la distribució vertical de la vegetació per pisos. Per exemple, capturem més d’aquests petits mamífers als llocs que tenen arbustos alts i herbes baixes. També són més abundants a llocs on la capa de regeneració dels arbres és alta, igual que en el cas dels arbustos.

Conclusions

Els petits mamífers que habiten boscos madurs dels Pirineus es distribueixen de manera diferent depenent de l’estructura vertical del sotabosc. La composició d’espècies varia poc entre boscos d’avet i pinedes de pi negre. En general, són més abundants en àrees on l’estrat herbaci és baix i l’estrat arbustiu és alt.