Objectiu

L’objectiu del present treball és elaborar una base de dades de referència de la distribució passada i present de les espècies de fucals (algues brunes) del gènere Cystoseira sensu lato, presents a les costes poc profundes, protegides i en basses litorals de Catalunya per constatar la desaparició de les seves poblacions, conèixer la seva distribució actual i tenir un punt de referència per aplicar mesures de conservació i gestió quan calgui.

Mètodes bàsics

Des de finals del segle XX s’ha evidenciat la pèrdua de poblacions de fucals a diferents indrets de les costes mediterrànies. Degut a la seva importància com a formadores d’hàbitats i a la regressió de les seves poblacions, aquestes han estat incloses en l’Annex II de la Convenció de Barcelona entre les espècies considerades en perill i que els hi cal protecció. 

La classificació dels diferents tàxons d’aquest grup ha estat sempre molt discutida en presentar problemes taxonòmics i de nomenclatura degut a processos comuns en fucals com ara la hibridació o la plasticitat genotípica, fenotípica i fenològica. En el present estudi s’ha seguit la nomenclatura més recent per a la classificació d’aquestes espècies considerant finalment els tàxons següents:

Carpodesmia mediterranea, Cystoseira compressa, Carpodesmia caespitosa, Carpodesmia brachycarpa var. balearica, Carpodesmia crinita, Treptacantha elegans, Treptacantha ballesterosii var. tenuior, Treptacantha sauvageauana, Treptacantha barbata f. barbata i f. aurantia, i Cystoseira foeniculacea f. foeniculacea i f. tenuiramosa.

Totes les espècies estudiades, excepte T. barbata f. aurantia, habiten en costes rocoses poc profundes i protegides. Aquest tipus d’hàbitats representen aproximadament uns 400 quilòmetres de tota la costa catalana, que equival a un 36%. Se situen majoritàriament al nord (costa de Girona) i en menor mesura al sud, essent la part central majoritàriament arenosa.

La informació històrica referent a la presència de fucals en ambients costaners amb poc hidrodinamisme dels segles XIX, XX i XXI es va obtenir estudiant manuscrits, articles científics, treballs de llicenciatura i tesis doctorals. Quan va ser possible es va consultar directament als investigadors i autors d’aquests treballs. Així mateix també es van consultar diversos herbaris i col·leccions especialitzades d’arreu del mon.

Per avaluar la distribució actual d’aquestes espècies es va realitzar un mostreig exhaustiu de la costa catalana entre els anys 2010 i 2013. El mostreig que va ser visual i amb presa de mostres, quan hi va haver dubtes d’identificació, es va realitzar resseguint la costa amb una embarcació pneumàtica o a peu quan l’aproximació amb barca no era possible. A més, durant els anys 2017 i 2018 es van mostrejar les localitats amb fucals mencionades a la literatura o personalment per altres autors, així com les que constaven als herbaris, per confirmar si les poblacions hi eren presents en l’actualitat. Les dades obtingudes de distribució i recobriment de les diferents espècies es va georeferenciar i tractar amb un sistema d’informació geogràfica (GIS).

Resultats principals

La distribució general actual al llarg de la costa catalana de les algues brunes en costes poc profundes, protegides i basses litorals que han estat incloses en aquest treball, es mostra a la figura 1.Carpodesmia mediterranea i Cystoseira compresa, com que són espècies molt comunes al llarg de la costa rocosa catalana i principalment es troben en trams exposats, no s'inclouen en distribució en aquest treball. 

Figura 1. Distribució geogràfica actual de totes les fucals de costes poc profundes, protegides i basses litorals a Catalunya.

• Carpodesmia crinita

Els registres històrics situen aquesta espècie en diversos punts al llarg de la costa de Girona. Actualment, però, només s’ha pogut trobar en sis punts., tres d’ells amb unes poblacions saludables: Cala Estreta a Palamós, Cala Montjoi a Roses i Punta s’Arenella a Port de la Selva) i les altres tres amb poblacions escasses: Cala Bona (Tossa), Punta Palangrers (Badia de Roses) i Punta Canyelles (Llançà).

• Treptacantha elegans

En aquest estudi no s’han considerat les poblacions de T. elegants presents en habitats més profunds i exposats.

T. elegants ha desaparegut de les cinc localitats situades entre la platja del Garraf i Cadaqués on era havia estat mostrejada al llarg del segle XX. Per contra es mantenen poblacions estables a S’Arenella (Cadaqués) i a Calella de Palafrugell, les dues localitats en que va ser trobada a principis de segle XXI.

• Treptacantha ballesterosii

Aquesta espècie és molt escassa actualment i només es localitza en dos punts de la costa catalana: a Port de la Selva en una bassa litoral amb Carpodesmia crinita i a Calella de Palafrugell on s’hi va eliminar, l’any 2018, la densa població de garotes pel fort pastoreig que exercien sobre aquesta població.

S’ha considerat que les dades històriques de distribució assignades a aquesta espècie corresponien en realitat a una altra espècie i no s’han tingut, per tant, en compte.

• Carpodesmia caespitosa

Hi ha dades històriques de distribució d’aquesta espècie al llarg de gran part del litoral rocós de la costa nord de Catalunya. Actualment, malgrat ha desaparegut d’alguns indrets, es pot considerar que és una espècie comuna al nord de la costa catalana entre Lloret de Mar i Portbou no només en basses litorals i costes protegides sinó també en d’altres indrets més exposats.

Destacar la desaparició d’una població que va ser descrita l’any 1907 per Sauvageau a la Badia de Roses probablement degut a la construcció del port.

• Treptacantha sauvageauana

Segons les dades històriques aquesta espècie va ser localitzada, entre els anys 1836 i 2012, només en quatre localitats de la costa nord catalana: Cala Futadera (Tossa de Mar), El Molar (Sant Feliu de Guíxols), Badia de Roses i Port Lligat (Cadaqués) on ara mateix està extingida. Per contra, s’han trobat individus d’aquesta espècie a la bassa litoral Els Braus de Port de la Selva..

A la platja de l’Àliga (Perelló) hi ha una població d’aquesta espècie que es troba en un habitat diferent al descrit en aquest treball ja que habita a una fondària d’entre 5 i 7 metres.

• Treptacantha barbata f. barbata i f. aurantia

Hi ha constància que la forma barbata va ser trobada al llarg del segle XX a la Badia de Roses i a Port Lligat (Cadaqués). Actualment, però, ha desaparegut de tots dos indrets.

La forma aurantia també havia estat localitzada a la Badia de Roses (i al Delta de l’Ebre des del segle XIX . A la Badia dels Alfacs probablement havia estat abundant ja que s’han recol·lectat diversos individus en nombrosos mostrejos des de 1836, mentre a la Badia del Fangar només s’havia localitzat un cop. L’any 2012 es va recol·lectar un individu a la Badia dels Alfacs i un altre a la Badia de Roses pel que es considera que es possible que encara hi persisteixi una petita població en aquests dos indrets.

• Cystoseira foeniculacea f. foeniculacea i f. tenuiramosa

Totes dues formes d’aquesta espècie han estat recol·lectades en vàries localitats des de Palamós fins a  Port de la Selva en el passat. A la costa sud de Catalunya, a Cap Gros (Torredembarra), també va ser recol·lectada l’any 1978. Actualment aquesta espècie sembla extinta de la costa catalana.

Conclusions

Carpodesmia mediterranea i Cystoseira compressa estan distribuïdes al llarg de tot el litoral rocós català, tant en indrets protegits com més exposats, formant comunitats molt denses en alguns indrets. Carpodesmia caespitosa és l’espècie pròpia d’indrets protegits més abundant de la costa catalana, fins i tot superant la distribució històrica en base a les dades recopilades.

La presència de Carpodesmia crinita, Treptacantha elegans, T. ballesterosii var. tenuior a Catalunya ha quedat restringida a un pocs punts al llarg del litoral. Aquesta escassa distribució sembla resultant de l’acció de diversos factors com la destrucció directa de l’habitat a través de la construcció d’estructures artificials (ports, espigons, etc.), la pol·lució de l’aigua, el sobre pasturatge per garotes, la competició amb altres espècies i l’escalfament global.

Per contra, Treptacantha sauvageauana ha desaparegut de totes les localitats excepte de la bassa de Port de la Selva on hi resta una petita població. T. barbata f. aurantia no s’ha vist a Catalunya des de 2012 i la seva situació actual és, per tant, desconeguda. Finalment, Cystoseira foeniculacea i T. barbata f. barbata estan probablement extintes a Catalunya.

Malgrat que les dades històriques que tenim són molt minses, aquestes semblen indicar que les fucals eren les espècies dominants a les costes protegides i basses litorals a la Mar Mediterrània abans de la forta antropització d’aquest mar durant el segle XX. La integració d’aquestes dades històriques de distribució amb els impactes podrien ajudar-nos a entendre les raons de l’escassa distribució actual d’aquestes espècies. Aquest coneixement, i el fet que aquestes espècies estiguin protegides, permetria usar el gènere Cystoseira sense lato no només com a indicador de nous impactes sinó per evitar la construcció de noves infraestructures que podrien destruir el seu habitat i fer-les desaparèixer.