Objectiu

Desenvolupar un nou mètode de mostreig amb detectors d’ultrasons automàtics pel seguiment de colònies de ratpenats cavernícoles d’una forma senzilla i econòmica.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Cinc refugis subterranis (coves i cavitats artificials) a les províncies de Barcelona i Girona. Aquestes cavitats allotgen majoritàriament colònies del ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) durant els mesos de migració (març a juny).

En cada mostreig (25) es compten el nombre de ratpenats de les colònies durant l’emergència al capvespre, tant amb comptatge visual com també mitjançant gravacions de vídeo amb llum infraroja. A més, s’instal·len cinc detectors d’ultrasons de baix cost (AudioMoth) en paral·lel als comptatges visuals (dos a l’interior, un a l’entrada i dos a l’exterior).

Posteriorment es modelitza i s’estableix la relació entre el nombre de bat passes de Miniopterus schreibersii (una mesura d’activitat acústica) amb el nombre real d’individus emergent de les coves. S’avalua la possibilitat d’estimar amb precisió el nombre de ratpenats exclusivament a partir de aquestes dades acústiques (més fàcils i econòmiques d’obtenir), la possibilitat d’utilitzar un factor de conversió generalitzable per totes les cavitats o la necessitat de d’establir relacions específiques per cada cas, i s’estudia la millor posició del detector a cada localitat.

Finalment s’exemplifica la utilitat i els avantatges d’aquest nou mètode de seguiment per Miniopterus schreibersii amb les dades obtingudes amb un detector instal·lat en continu durant tres mesos en una de les coves mostrejades en el context del programa de seguiment de ratpenats (www.ratpenats.org).

Resultats principals

La relació entre el nombre de ratpenats i l’activitat acústica durant l’emergència és específica per a cada cavitat (probablement influenciada per l’estructura de la cavitat i per la mida de la colònia). Per tant, per establir la relació (o factor de conversió) entre activitat acústica i nombre d’individus de la colònia es necessiten vàries sèries de dades combinant comptatges visuals i acústics en simultani.

Per obtenir dades acústiques que permetin una bona estimació del nombre de ratpenats s’ha de col·locar el detector preferentment a l’entrada de la cova (enfocat cap a l’interior).

Amb una bona relació entre activitat acústica i individus de la colònia és possible estimar el nombre de ratpenats de cova únicament a partir de dades acústiques durant períodes de temps relativament llargs de forma semi-automatitzada.

Conclusions

La implementació d’aquest mètode requereix una sèrie de dades aparellades amb comptatges visuals (preferentment amb gravacions de vídeo amb llum infraroja) i gravacions acústiques amb detectors tipus AudioMoth. Amb aquestes dades es pot desenvolupar un factor de conversió entre activitat acústica i nombre d’individus emergents molt fàcil d’utilitzar.

Es tracta d’un protocol fàcil, econòmic i que facilita el seguiment de colònies a llarg termini així com la seva implementació en projectes de ciència ciutadana.

En aquest estudi hem demostrat la fiabilitat d’aquet mètode en colònies de ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) de fins a 1500 individus. La seva efectivitat amb altres especies cavernícoles i en colònies de major mida encara és una incògnita.