Objectiu

Revisar les fonts de variació en les estimacions de la producció d’isoprenoides volàtils sota condicions estandaritzades, degudes a les mesures i les tècniques d'anàlisi i càlcul i els procediments habituals, i demostrar que aquestes estimacions depenen dels protocols experimentals aplicats i del processament de les dades. Proposar millores per a l’actual metodologia d’estimació.

Mètodes bàsics

Revisió i classificació de la metodologia emprada per a fer estimacions de la producció d’isoprenoides volàtils en tres categories: mesuraments quantitatius, semi-quantitatius i no-quantitatius. S’ha proposat un protocol de mesuraments estandaritzats de  la estimació de la producció d’isoprenoides volàtils i una llista de les metadades claus per a ser informades junt amb les estimacions. 

Resultats principals

Hi ha una gran varietat d’estudis experimentals que tenen en compte la variació de les estimacions d’isoprenoides volàtils. A part dels problemes en l’anàlisi, l’exactitud en les estimacions està fortament influenciada pels errors introduïts en l’extrapolació i integració durant el processament de les dades. Apareixen altres fonts d’error, sobretot en les metadades, com l’ús inconsistent de les unitats i les bases d’expressió.  Es proposa un protocol experimental estandaritzat per les estimacions de compostos volàtils i la gran quantitat de metainformació que està fortament lligada amb les mesures.

Conclusions

L’estandarització dels protocols experimentals i de càlcul i l’observació crítica dels informes anteriors és essencial pel desenvolupament de dades precises d’emissió d’isoprenoides volàtils.