Millora dels mètodes d'avaluació de risc ecològic als sòls del Mediterrani

Millora dels mètodes d'avaluació de risc ecològic als sòls del Mediterrani

Un estudi sobre Ecologia funcional i Canvi Global publicat l'any 2011.

Objectiu

Avaluar la funció d’hàbitat dels  sòls seleccionats, la capacitat de mantenir poblacions viables de dues espècies d’oligoquets (Eisenia andrei i Enchytraeus crypticus), i avaluar la influència de les propietats del sòl sobre el rendiment d’aquestes espècies.  

Mètodes bàsics

Se seleccionen 12 sòls naturals de la regió mediterrània: Alentejo (Portugal), Catalunya i Ligúria (Itàlia), utilitzats per tal d'avaluar la seva funció d’hàbitat en dues espècies d’oligoquets (Eisenia andrei i Enchytraeus crypticus). La influència de les propietats del sòl sobre el rendiment d’aquestes dues espècies s’ha realitzat mitjançant criteris d'indicadors d’eficàcia biològica com són la supervivència, la reproducció i el comportament d'evitar el tipus de sòl. Els models predictius sobre la influència de les propietats del sòl en les respostes biològiques s’han realitzat utilitzant models linears generalitzats (GLM). 

Resultats principals

Els resultats mostren que els sòls seleccionats poden afectar a la reproducció i al comportament d’evasió entre les dues espècies d’oligoquets. La reproducció de E. crypticus s’ha vist afectada per les diferents propietats del sòl, però els criteris de validació s’han complert. La resposta d’evasió de E. crypticus té una gran variabilitat, però s’han trobat efectes significatius de la textura i del pH.  La espècie E. andrei és més sensible als canvis de les propietats del sòl. No es reprodueixen amb èxit en 3 dels 10 sòls, i presenten una influència positiva a la humitat, a  la sorra fina, al pH i a la matèria orgànica, mentre que amb l’argila es manifesta una relació negativa. E. andrei, evita els sòls amb textures extremes. 

Conclusions

Existeixen limitacions per a mantenir les poblacions viables de les dues espècies d’oligoquets (Eisenia andrei i Enchytraeus crypticus) estudiades segons les propietats del sòl. Sobretot en la espècie E. andrei, la qual és molt més sensible als canvis. La majoria dels sòls seleccionats han resultat ser substrats adequats per a les avaluacions ecotoxicològiques.