Objectiu

Aplicació d’un protocol d’estudi per a papallones amenaçades, creació de microreserves i restauració d’hàbitats.

Mètodes bàsics

La metodologia emprada va ser la següent:

1. Selecció d’espècies objectiu: s’ha diagnosticat la possibilitat de realitzar accions de conservació per a 25 de les papallones amenaçades de Catalunya.
2. Revisió bibliogràfica i capa SIG: s’ha elaborat un sistema d’informació geogràfic amb tota la informació de cadascuna  de les espècies, tractant de mostrar les necessitats de refer els mapes a partir de prospeccions allà on les dades són antigues i a les zones poc prospectades.
3. Caracterització de poblacions: s’han estudiat poblacions concretes de les espècies localitzades que tenen un interès per a la conservació. 
4. Establiment de microreserves: s’estableixen acords de custòdia per a la creació de les microreserves.
5. Restauració d’hàbitats: es duen a terme accions de conservació sobre el terreny per a la millora de l’hàbitat, la promoció de les plantes nutrícies de cada espècie i l’acompliment de tots els seus requeriments en qualsevol de les seves fases de desenvolupament per poder completar el cicle vital.
6. Seguiment de les poblacions de les espècies objectiu: es realitza un seguiment de les microreserves a partir de l’evolució de les poblacions de les espècies objectiu.

Resultats principals

S'han obtingut els següents resultats: 

• Revisió: s’han realitzat revisions complertes per a diferents espècies i d’altres de parcials que han permès aprofundir en l’estudi de la distribució d’espècies com l’aurora dels guarets (Zegris eupheme) o la muntanyesa de primavera (Erebia epistygne).
• Caracterització de poblacions: s’han delimitat els límits poblacionals de diferents espècies, tot estudiant-ne l’abundància i la relació amb la gestió que s’hi realitza. S’ha caracteritzar la població de perlada de la filipèndula (Brenthis hecate) al Moianès i de formiguera petita (Phengaris alcon) al Ripollès, entre d’altres.
• Creació de microreserves: s’han creat 10 microreserves per a la conservació de 8 espècies de papallones amenaçades.
• Restauració: s’han dut a terme diverses actuacions de millora d’hàbitat i de promoció de plantes nutrícies, sobretot per a la formiguera gran i la formiguera petita, espècies en les que també s’ha incentivat la colonització de les seves formigues hoste a l’entorn de les plantes nutrícies.
• Seguiment de les poblacions de les espècies objectiu: es realitza un seguiment de les microreserves de la formiguera gran i la formiguera petita a través del comptatge d’adults i postes respectivament.

Conclusions

La creació de microreserves és una manera molt directa i eficient de conservar les poblacions de papallones amenaçades a Catalunya ja que es treballa en la protecció de l’indret on viuen i en la gestió del seu hàbitat. No obstant, cal un treball coordinat de tots els actors implicats (entitats, propietaris i administració) i destinar-hi recursos per a mantenir-les a llarg termini.