Objectiu

L’objectiu d’aquest treball és descriure els patrons d’expansió de la població de l'alga bruna Gongolaria barbata deu anys després de la seva reintroducció a les costes mediterrànies espanyoles i comparar la distribució de l'estructura de mida de la població restaurada amb la única població de Menorca que es coneixia fins fa poc. 

Mètodes bàsics

La pol·lució de l’aigua i la destrucció directa de l’habitat provocat per l’activitat humana durant les últimes dècades han provocat la pèrdua i el consegüent empobriment de la complexitat i la diversitat dels hàbitats mediterranis dominats per espècies d'algues de l'ordre de les fucals. 

Aquest és el cas de la macroalga marina formadora de boscos Gongolaria barbata (també coneguda com a Cystoreira barbata). A les costes mediterrànies espanyoles fins fa poc, només és coneixia una població d’aquesta espècie a la badia de Fornells (Menorca) tot i que també havia estat citada fa més de 100 anys a la localitat de cala Teulera (badia de Maó). En aquesta localitat es va realitzar una reintroducció l’any 2011 utilitzant tècniques no destructives. 

Àrea d'estudi: cala Teulera (badia de Maó) i badia de Fornells (Menorca)

L’estudi s’ha realitzat durant el mes de juny coincidint amb el període de màxim desenvolupament de G. barbata a cala Teulera (badia de Maó) on es va reintroduir l’any 2011 i simultàniament i a fondàries similars, a la zona de referència localitzada a la badia de Fornells (Menorca). 

S’ha realitzat un aixecament topogràfic d’una àrea de 2276 m2 a cala Teulera per tal de caracteritzar la implantació de G. barbata al llarg de transsectes lineals paral·lels i equidistants 3 metres. L’abundància de G. barbata i altres espècies dominants s’ha estimat utilitzant un total de 1353 quadrats de 50x50 cm subdividits en subquadrats de 10x10 cm col·locats consecutivament al llarg de cada transsecte. L’abundància de G. barbata i les diferents espècies observades s’ha quantificat com a percentatge relatiu a partir del nombre de subquadrats on ha estat observada cada espècie. Per altra banda, per la totalitat de la zona restaurada s’ha determinat l’abundància total d’individus de G. barbata comptabilitzant tots els individus observats tant dins els transsectes com en la zona compresa entre dos transsectes. La representació cartogràfica de la zona restaurada i l’anàlisi espacial de dades obtingudes s’ha dut a terme utilitzant eines de càlcul mitjançant el programari ArcMap. 

Per comparar l’estructura de talles de la població restaurada amb la població de referència s’ha mesurat la llargada de l’axis principal d’un mínim de 100 individus de G. barbata de les poblacions de cala Teulera i de la badia de Fornells. En les dues localitats es van tenir en compte classes de mida de 2 cm des de 0 fins a 28 cm

Resultats principals

Transcorreguts 10 anys des de l’inici de la restauració, la població de G. barbata ocupa una àrea de 2093 m2 al llarg de 235 m de costa, amb un patró de dispersió definit per la prevalença de zones menys profundes amb major disponibilitat de substrat rocós. El recobriment de l’àrea ocupada per G. barbata suposa un increment de gairebé tres ordres de magnitud respecte als 3,6 m2 de l’àrea inicialment restaurada.

S’han comptabilitzat un total de 1821 individus a la nova població. Tanmateix, la repartició d’aquests individus és fortament heterogènia i es concentren al voltant dels dos punts on es va iniciar la restauració on assoleixen abundàncies relatives del 13,2% i el 8,8%. Més enllà d’aquests dos llocs de restauració, s’estén una amplia àrea d’expansió (1806 m2) on G. barbata apareix amb poca freqüència (<2%) en comparació amb els dos punts d’inici de la restauració. 

L'estructura de la talla mitjana de la totalitat de la població restaurada és similar a la de la població de referència. Els individus de petita talla, corresponent als nous reclutes i juvenils, predominen a les zones restaurades però també s’han comptabilitzat alguns pocs individus de mida gran, essent 27 cm la mida màxima enregistrada.

Conclusions

La població de cala Teulera es considera definitivament assentada i recuperada, ja que l’abundància i la mida dels seus individus són comparables als de la població de referència a la badia de Fornells. 

Aquest estudi pioner ha permès demostrar el gran èxit de la metodologia de restauració i la necessitat de dur a terme un seguiment continu amb una cartografia precisa per conèixer l’evolució de l’espècie introduïda. Un seguiment exhaustiu ampliarà el coneixement sobre la capacitat d’expansió d’una espècie sensible i d’elevat valor ecològic. 

Aquesta metodologia només és viable per a espècies reintroduïdes que creixen en hàbitats poc profunds i protegits, ja que la seva implementació seria molt costosa a les zones on és necessari el busseig. No obstant això, quan sigui factible, aquest enfocament pot resultar ser una eina útil per millorar i implementar accions de gestió adequades i, per tant, maximitzar l'èxit de futurs projectes de restauració.