Mètodes de restauració no-invasius per recuperar poblacions de Cystoseira barbata

Mètodes de restauració no-invasius per recuperar poblacions de Cystoseira barbata

Un estudi publicat l'any 2018.

Objectiu

Restaurar quatre poblacions de C. barbata a partir de mètodes no-invasius  que es basen en afavorir la taxa de reclutament, per tal d’obtenir nous individus que a la llarga permetin la recuperació de la població. Finalment, comparar les tècniques emprades i avaluar-ne l’èxit a llarg termini.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Menorca (Illes Balears, Espanya). La restauració es du a terme a Cala Teulera (Port de Maó), on a finals del segle XVIII s’havia reportat la presencia de poblacions de C. barbata, però que posteriorment desaparegueren. Com a donadora de zigots, es va utilitzar la població de la badia de Fornells, a la costa nord menorquina.

 

Tècniques: es van recol·lectar parts apicals fèrtils dels individus de la població de Fornells i es van col·locar en bosses de malla fina que permeten l’alliberament al medi dels zigots recent formats.  A continuació es van aplicar dues tècniques diferents, ambdues basades en l’afavoriment del reclutament.  En el cas de la primera tècnica, anomenada in situ, les bosses es van transportar a Cala Teulera i es van fixar al fons marí mitjançant piquetes, on hi van romandre durant 4 dies. Al voltant de les bosses s’hi van col·locar diversos còdols per permetre l’assentament dels nous zigots. Per la segona tècnica, anomenada ex-situ, les bosses es van transportar al laboratori, on es van dipositar durant 4 dies en un aquari amb aigua de mar proveït també de diversos còdols al fons. Els nous individus assentats sobre els còdols es van cultivar durant tres mesos en condicions de temperatura i salinitat semblants a les de l’aigua del mar i, posteriorment, es van traslladar a Cala Teulera.

 

Comparació de tècniques i valoració de l’èxit de la restauració: Les densitats i l’estructura en classes de talla de l’eix principal dels individus a tots els còdols es van monitoritzar al llarg de 5 anys (2011-2017). Al mateix temps, es van monitoritzar 3 poblacions naturals de C. barbata a Fornells, que servien com a poblacions de referència.

Resultats principals

Comparació entre tècniques: amb les dues tècniques utilitzades es van obtenir resultats similars. La densitat de reclutes va ser semblant per ambdues, així com la taxa de mortalitat inicial, que va oscil·lar entre el 75% i 95%. Alguns dels individus reclutats als còdols van esdevenir fèrtils ja al segon any, proporcionant una gran arribada de zigots a l’ambient natural que va afavorir el reclutament i creixement de nous individus de C. barbata sobre el substrat natural.

Èxit de la restauració: A l’any 2017, sis anys després de l’inici de l’experiment, els resultats indicaven que s’havien obtingut  poblacions madures i auto-sostenibles. Per un costat,  l’àrea de les poblacions restaurades era d’uns 25 m2 per a cada zona on s’havien posat còdols i les densitats d’individus de les taques recuperades era similar a les de les poblacions de Fornells (poblacions naturals de referència). A més, les classes de talla de les poblacions restaurades, emprant les dues tècniques, també s’assemblaven a les de les poblacions de Fornells.

Conclusions

En aquesta experiència s’ha aconseguit restaurar diverses poblacions madures i auto-sostenibles de C. barbata superant la baixa capacitat de dispersió típica de les espècies d’aquest gènere, proveint zigots i facilitant el seu reclutament. Aquest treball és pioner en la utilització d’aquest mètode per restaurar poblacions d’algues pertanyents al gènere Cystoseira.

Les dues tècniques utilitzades en aquest estudi són adequades per a la recuperació de poblacions de C. barbata i, probablement per a d’altres espècies del gènere amb requeriments ecològics semblants.