Objectiu

Actualitzar i fusionar en un sol document cartogràfic tota la sèrie del "Mapa de vegetació de Catalunya a escala 1:50.000 (MVC50)", elaborat durant més de tres dècades sota la coordinació del Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació GEOVEG) de la Universitat de Barcelona. El MVC50 dona informació múltiple sobre el patrimoni natural del territori a partir del coneixement de les comunitats vegetals. Per fer més aplicable aquesta informació a la gestió hem donat a cada unitat de vegetació diferents atributs que informen tant de valors que li són propis de manera intrínseca com d’altres que van lligats a la seva gestió, o bé que serveixen per avaluar la distribució i l'estructura en el paisatge d’aquestes unitats.

Mètodes bàsics

Aquest projecte de fusió ha comportat, en primer lloc, la unificació de les llegendes originals. El projecte del Mapa de vegetació de Catalunya es va anar desenvolupant per fulls del tall IGN, cadascun dels quals era responsabilitat d'un equip d'autors. Aquest equip s'encarregava d'elaborar les llegendes de vegetació actual i potencial que continguessin les unitats de vegetació corresponents al territori cartografiat, elaborades segons la tipologia fitosociològica de les comunitats vegetals. Hi havia, a més, una tercer nivell de lectura del mapa, la fisiognomia de la vegetació, amb una llegenda que en aquest cas era comuna a tots els mapes.

Així, ha calgut unificar en una sola llegenda totes les unitats cartografiades al conjunt dels fulls, tant per a la vegetació actual com per a la vegetació actual, per tal de procedir a la fusió cartogràfica dels mapes originals. Per a la unificació ha calgut elaborar un esquema sintaxonòmic, amb nomenclatura actualitzada, de totes les comunitats vegetals presents a la cartografia. Tant pel que fa a la llegenda de vegetació potencial com a la de vegetació actual, cal tenir en compte que no sempre s’havien separat els diferents tipus de vegetació amb la mateixa precisió, i que sovint s’havien agrupat comunitats de forma diferent. Partint d’aquesta base, hem llistat totes les unitats que han aparegut en els diferents fulls i hem fet diferents propostes d’agrupació fins a arribar a la més satisfactòria, seguint els criteris de no perdre informació i que aquesta no fos esbiaixada per diferències entre autors.

La segona tasca ha estat la fusió en una sola capa dels 67 mapes originals, mitjançant procediments dels sistemes d'informació geogràfica. Amb les noves llegendes de vegetació actual i vegetació potencial unificades, s'ha establert una correspondència amb les taules d'atributs dels fulls originals per tal d'afegir els nous codis als mapes individuals. El mapa fusionat s'ha hagut d'editar manualment per tal d'establir solucions lògiques de continuïtat en les àrees de contacte dels fulls, i ha calgut l’homogeneïtzació i actualització dels criteris generals d’interpretació de les unitats de vegetació presents al territori.

Finalment, s'han afegit a la taula d'atributs del mapa una sèrie d'atributs de valoració del seu interès com a elements constituents del patrimoni natural, amb finalitats orientades a la conservació i a la gestió.

Resultats principals

El resultat final és una cobertura cartogràfica única i contínua de gairebé 117.000 polígons, que té una base de dades associada amb diversos atributs: vegetació actual, vegetació potencial i fisiognomia, a més d’altres atributs intrínsecs i de valoració de les unitats.

Pel que fa a la llegenda de vegetació actual, recull un total de 362 unitats. Hi ha unitats subsimples, en les quals la vegetació correspon a un sola comunitat (rarament dues), considerant l’escala cartogràfica. També hi ha unitats que anomenem complèxides, que corresponen a formes immadures d’un determinat tipus de vegetació (comunitat) o barreges no destriables d’estadis de recuperació d’aquesta comunitat (en general s’anomena a partir de l’estadi més avançat dins de la successió vegetal). Finalment, hi ha un darrer tipus d’unitat, el mosaic, que correspon a barreges inseparables a nivell d’escala i que venen condicionades per l’estructura del relleu i les variacions ambientals (no variacions temporals).

A la llegenda de vegetació potencial hi hem representat un total de 92 unitats. La majoria corresponen a la vegetació climàcica del territori com són les màquies, boscos o prats alpins, i inclouen la vegetació extrazonal com els boscos de ribera, mentre que una petita part corresponen a vegetació de caràcter permanent (la vegetació azonal) com és la de roques i tarteres, la de sòls salins o la de platja. D’altra banda, hi ha algunes unitats que no corresponen a cap tipus de vegetació perquè considerem que són terrenys molt alterats on la recuperació de la vegetació no és possible a una escala de temps humana (embassaments o zones urbanes, per exemple).

La llegenda fisiognòmica té poc més de 200 unitats que majoritàriament corresponen a la diversitat d’espècies arbòries. Les masses no forestals són indicades també amb un codi amb el qual hem diferenciat matollars, pastures, conreus i altres (roques, tarteres, platges, estanys, embassaments, tales forestals...).

Finalment, els atributs de valoració de les unitats cartografiades són: biodiversitat, valor biogeogràfic (endemicitat), fragilitat, substrat preferent, naturalitat, interès per a la conservació, grau de maduresa, forma d'implantació territorial, i extensió.

Conclusions

Es disposa d’una cartografia de conjunt de la vegetació de Catalunya, a una escala d'1:50.000, útil com a eina de gestió del territori, en polítiques de conservació del medi natural, així com en projectes de recerca o de divulgació relacionats amb la inventariació i la conservació de la biodiversitat.