Objectiu

Avaluar l’impacte de la pressió continental sobre les aigües litorals amb l’índex LUSI, un algoritme senzill desenvolupat per a resoldre problemàtiques lligades a la legislació ambiental europea de l’aigua, com ara la contaminació de les aigües litorals.

Mètodes bàsics

L’estat de les aigües litorals ve determinat pels fluxos de matèria que arriben des del continent.  La major part d'aquestes aportacions continentals arriben dels rius i altres fluxos fluvials, l’escorrentia de les pluges, les aigües subterrànies i els emissaris d’aigües residuals. Les característiques de les aigües aportades pel continent, la seva quantitat, qualitat i distribució espacio-temporal depenen estretament de les activitats humanes i els usos del territori.

L’índex LUSI es calcula amb informació sobre els usos del sòl, que tenen un impacte sobre les aigües costaneres mitjançant les entrades d’aigua dolça riques en nutrients (provinents de l’activitat a les ciutats, a la indústria, al camp o als rius). La morfologia de la costa també pot modificar aquesta influència, ja que determina el grau de confinament de l’aigua costanera i, per tant, la probabilitat que aquestes entrades es dilueixin més o menys

• Un valor LUSI baix indica que les aigües costaneres estan només lleugerament influenciades per les pressions continentals o que aquestes pressions es dilueixen.
• Un valor LUSI alt indica que les aigües costaneres estan fortament influenciades per les pressions continentals i/o que aquestes pressions no es dilueixen degut a que són molt grans perquè la morfologia de la costa ho impedeix o dificulta.

Resultats principals

LUSI compleix un bretxa metodològica, com a mètode simple per avaluar les pressions costaneres quan hi ha una manca d'informació. A més, compleix el requisit de la Directiva Marc de l'Aigua per a una autèntica avaluació de la pressió que implica utilitzar dades de pressió de la terra. Una característica addicional de LUSI és que permet establir relacions pressió-impacte amb indicadors d’impacte, com ara els relacionats amb els elements de qualitat biològica de la Directiva. Per  exemple, una d‘aquestes relacions ha estat comparar LUSI amb  la concentració clorofil·la-com a proxy de la biomassa fitoplànctonica, que es relaciona amb l’ impacte de l’eutrofització costanera.

Les relacions pressió-impacte calculades amb l’índex LUSI s’han utilitzat en diversos indicadors biològics relacionats amb els elements de qualitat biològica del marc de l'aigua Directiva per a aigües costaneres, com ara l’indicador angiospermes, macrofauna, macròfites i fitoplàncton.

Conclusions

L’índex LUSI permet estimar el risc d’eutrofització de les aigües costaneres i proporciona als gestors informació útil per a gestionar-les. Fins ara s’ha utilitzat àmpliament al Mediterrani, però també a d’altres països del nord d’Europa. Amb la seva forma original o diverses adaptacions locals és possiblement el mètode més utilitzat en la gestió de la qualitat de les aigües litorals.