Objectiu

Investigar els efectes de la variabilitat anual en el temps d’eclosió dels adults de l’abella (Osmia lignaria) en relació amb l’inici de temperatures d’hivern sota un escenari d’escalfament global. Investigar la intensitat de la diapausa i la despesa energètica durant l’època pre-hivernal, i l’efecte de l’arribada de l’hivern en relació a l’eclosió dels adults en la pèrdua de pes, l’esgotament del greix corporal, els nivells de greixos, la supervivència a l’hivern i la longevitat després de l’hivern.

Mètodes bàsics

S’han exposat els individus de O. lignaria a tres tractaments simulant les arribades d'un hivern primerenc, un hivern mitjà i un hivern tardà, i mesurant les taxes de respiració, la pèrdues de pes, la disminució del greix corporal, els nivells de lípids i la mortalitat hivernal. Es mesura l’eclosió dels adults i l’arribada de les temperatures a l’hivern sota condicions naturals durant 4 anys.

Resultats principals

Els tractaments simulant l’hivern primerenc interromp el desenvolupament de la diapausa, però no causa efectes negatius aparents. En canvi, a l’hivern tardà les abelles han patit l’augment del pes i la pèrdua de lípids, la disminució del greix corporal i un 20% de l’increment en la mortalitat. Es troba una correlació positiva entre l’acumulació de graus-dia durant la pre-hibernació (una mesura d’asincronia entre l’eclosió d’adults i l’arribada de l’hivern) i la mortalitat hivernal. A nivell individual, les abelles experimenten una elevada acumulació de graus-dia exhibint una longevitat reduïda després de l’hivern. El moment d’eclosió de O. lignaria és altament dependent de la durada de la diapausa a l’estiu (pre-pupa), que és més llarga en les poblacions de latituds meridionals. 

Conclusions

En un escenari d’escalfament global, s’espera que els fenotips de diapausa a l’estiu llarga reemplacin els fenotips de diapausa d’estiu curta, mantenint de manera efectiva períodes curts de pre-hivernada malgrat l’arribada tardana de l’hivern.