Objectiu

Estudiar experimentalment com l’augment de la temperatura de l’aigua de mar influeix en la floració de les praderies de Posidonia oceanica al Mediterrani i avaluar-ne la capacitat de resiliència i adaptació enfront de l’escalfament global.

Mètodes bàsics

Es van recol·lectar plantes de P. oceanica a la costa catalana a 6 metres de profunditat i es van traslladar immediatament als laboratoris del Centre Oceanogràfic de Múrcia de l’IEO.

El disseny experimental consta de 6 aquaris independents de 500 litres amb flux d’aigua circulant controlada per diferents paràmetres: flux, temperatura, llum, salinitat, pH i nutrients. A cadascun dels aquaris es van replantar sobre un gruix de sediments 4 plantes de P. oceanica de mida similar. Una vegada aclimatades (2 setmanes), les plantes de 3 aquaris escollits a l’atzar van ser exposades durant sis setmanes a un estrès tèrmic similar al que experimenten al mar a conseqüència de les onades de calor (27 °C). Transcorregut aquest temps es va recuperar fins a 6 setmanes més la temperatura inicial d’aclimatació de 23 °C, corresponent també a la mantinguda durant tot l’experiment als altres tres aquaris (control). Es van prendre mesures de les plantes referents al seu creixement, la presencia i intensitat de la floració així com de les característiques genètiques. 

Resultats principals

S’ha pogut constatar una reducció de la taxa de creixement de les fulles a les plantes que han estat sotmeses a l’escalfament, tot i que sembla que el creixement es recupera durant la fase de restabliment de la temperatura.

Al final de l’experiment, es va poder comprovar que una considerable proporció de les plantes exposades a l’escalfament experimental (67%) havien florit, al contrari de les plantes mantingudes a una temperatura normal, que no van desenvolupar cap inflorescència.

Es va comprovar a més que ambdues poblacions experimentals (les escalfades i les no escalfades) tenien les mateixes característiques genètiques, de forma que no hi ha la possibilitat que un factor de tipus genètic influeixi en el resultat observat, posant de manifest que la temperatura està implicada directament en l’activació del procés de floració d’aquestes plantes marines.   

Conclusions

Estudis anteriors demostren que l’increment de la temperatura està relacionat amb l’augment de la mortalitat de P. oceanica a les nostres costes, fins al punt que alguns autors han predit el declivi de les seves poblacions en les properes dècades. No obstant, els resultats d’aquest estudi aporten un cert grau d’optimisme, ja que demostren que aquesta espècie és capaç de respondre a l’escalfament global de manera més plàstica, complexa i resilient del que es pensava inicialment.

Davant l'estrès causat per l'escalfament de l'aigua, aquesta espècie és capaç de modificar el seu comportament reproductiu. Així per un costat, un augment de la intensitat i freqüència de les floracions d’aquesta espècie podria incrementar la diversitat genètica i la seva capacitat de resposta davant dels canvis ambientals, i per l’altre, podria representar un mecanisme d’escapament a les condicions estressants i colonitzar noves àrees.

Aquesta plasticitat és probablement el resultat de la llarga història ecològica de P. oceanica a la Mediterrània, que ha pogut evolucionar en resposta als canvis dramàtics de les condicions de temperatura i salinitat en els darrers 50 milions d’anys i el que li confereix un conjunt de mecanismes per enfrontar-se als canvis.