Les xinxes d'aigua corren perill a la Península Ibèrica

Les xinxes d'aigua corren perill a la Península Ibèrica

Un estudi publicat l'any 2019.

Objectiu

Revisar la presència de la xinxa reòfila o d'aigua (Aphelocheirus aestivalis) a la Península Ibèrica.

Mètodes bàsics

S’han recollit mostres al llarg del temps en punts diferents dels rius de l’espècie A. aestivalis. Els exemplars es van recol·lectar usant una malla de mà de 250 μm i preservats en una solució de 10 % formaldehid, segons el protocol de seguiment.

Per tal de determinar les condicions ecològiques d'aquests rius, hem analitzat la temperatura de l'aigua, conductivitat elèctrica, oxigen (concentració i percentatge de saturació) i pH. Es van filtrar mostres d’aigua per a anàlisis posteriors. També es va calcular el cabdal del riu  (l / s) mesurant la secció del riu (ample x profunditat) i la velocitat actual de l’aigua amb un anemòmetre digital

Resultats principals

Le'studi ha permès una descripció detallada de A. aestivalis, inclosa la iconografia de la genitàlia masculina. També informació rellevant de la biologia de l’espècie. Pel que fa a la localització, la xinxa reòfila només es va recol·lectar en dos trams fluvials que es trobaven situats a les seccions mitjanes del centre Rius Llobregat i Ter.

Conclusions

Els exemplars d'A. aestivalis es van trobar en llocs aïllats, conservats i únics de les conques dels rius Llobregat i Ter, altament modificades. La forta especificitat d'hàbitat de la espècie i les seves capacitats de dispersió són molt limitades; això explica la seva distribució fragmentada, que condueix al risc de desaparició de la població. Sota aquestes circumstàncies, hauria de proposar-se que A. aestivalis, juntament amb els altres Aphelocheirus ibèrics endèmics, s’afegissin a la llista vermella d’invertebrats amenaçats.

A més, els rius mediterranis són alguns dels ecosistemes aquàtics més amenaçats a tot el món a causa de la pressió urbana, industrial i agrícoles que redueixen de manera crítica el seu cabal d’aigua, condició biològica i qualitat ecològica. Per tant, les localitats on l’espècie s'ha trobat estan amenaçades.

Per protegir els fràgils ecosistemes del gènere Aphelocheirus seria obligat mantenir el cabal d’aigua a l’estiu almenys al mateix nivell que en l’actualitat.