Objectiu

Establir si la quantitat de reserves de carboni emmagatzemades a la tija està relacionada amb la recuperació dels arbres després de la sequera, i específicament en la quantitat de fulles verdes. També es mira com varia la quantitat de fulles verdes i la quantitat de reserves de carboni emmagatzemades en les tiges després de patir un episodi de sequera, i després de ser infectada per vesc (Viscum album). S'investiga com la quantitat de reserves de carboni pot determinar la capacitat dels arbres a crear nous teixits fotosintètics i com pot afectar a la supervivència dels arbres un any després del mostreig.

Mètodes bàsics

S’ha utilitzat models d’equacions estructurals per analitzar la recuperació del pi roig durant 4 anys, després d’un episodi de sequera extrema ocorregut entre el 2004-2005 al nord est de la península ibèrica. S’han mesurat variables com la quantitat de fulles verdes, les reserves de carboni en les tiges, les infeccions per vesc  (Viscum album), el rendiment fisiològic de les acícules i el creixement radial del sistema de tiges abans, durant o després de l’episodi de sequera.      

Resultats principals

La quantitat de fulles verdes i els nivells de les reserves de carboni estan relacionats amb l’impacte de la sequera sobre el creixement radial. El model més probable indica que l’esgotament de les reserves de carboni és el resultat de la reducció de teixit fotosintètic. Aquesta relació potencialment constitueix una retroalimentació que limita la recuperació de l’arbre. La infecció per vesc redueix el contingut de nitrogen de les fulles, afectant negativament el creixement. Finalment, els mostrejos entre 2009-2010 mostren una associació entre l’esgotament de les reserves de carboni i la mortalitat induïda per la sequera. 

Conclusions

Les condicions de sequera severa poden provocar desordres fisiològics a llarg termini, associats amb la defoliació i l’esgotament de les reserves de carboni, donant lloc a una recuperació prolongada de la supervivència dels individus i eventualment, un retard en la mortalitat de l’arbre.