Objectiu

Estudiar els patrons de distribució i demogràfics de les demosponges al Canal de Menorca per conèixer les seves possibles implicacions ecològiques i veure si poden ser utilitzades com a indicadors de l’estat de salut del fons marí en el seguiment de futures àrees marines protegides. També s’identifiquen les característiques físiques dels fons que poden influir en la seva distribució.

Mètodes bàsics

La zona de mar entre Mallorca i Menorca (coneguda com el Canal de Menorca) serà declarada àrea marina protegida en un futur pròxim. Els fons de la plataforma estan formats principalment per fons tous, de sorres o de petites pedretes recobertes d’algues calcàries (fons de maërl), mentre que el substrat dur queda reduït a les comunitats del coral·ligen i les parets rocoses més verticals. A la vora de la plataforma i a la part superior del talús, dominen els fons sorrencs.

L’estudi de les comunitats d’esponges es va realitzar mitjançant l’anàlisi de 85 transsectes de vídeo durant sis campanyes, entre 2010 i 2014. Els transsectes es van subdividir en unitats de mostreig de 20 m², l’àrea on es va calcular que es trobava una bona representació de la varietat d’espècies d’esponges de la zona. Es van filmar un total de 64,2 km, el que ens va permetre caracteritzar les comunitats d’esponges del Canal de Menorca amb precisió.

La majoria d’espècies d’invertebrats sèssils que tenen una certa alçada, com moltes esponges, són considerades espècies enginyeres, ja que representen un refugi per a un gran nombre d’espècies acompanyants. L’estudi es va centrar en les esponges “enginyeres” més abundants, és a dir, en poblacions d’espècies amb més de 30 individus. En aquestes poblacions es mesuraven tots els individus (amplada, alçada/diàmetre i perímetre) per tal de analitzar l’estructura de mides de la població, la qual ens dona informació sobre aspectes de la seva dinàmica, com ara el creixement i el reclutament de nous individus.

Les densitats d’esponges observades es van representar en un mapa geo-referenciat per tal de conèixer la seva distribució geogràfica. Els factors ambientals mesurats per tal d’explicar aquesta distribució van ser la fondària, el tipus de substrat i el pendent.

Resultats principals

La major densitat d’esponges es va trobar a les zones amb més hidrodinamisme les quals corresponien amb parets verticals rocoses. La major diversitat d’espècies i de formes es va trobar a la plataforma, essent el tipus de substrat el que determina aquesta variabilitat morfològica.

Es va observar un patró molt clar de variació en la distribució i forma de les espècies des de la plataforma fins a la part superior del talús, de manera que la fondària és el factor determinant  que separa clarament les esponges de la plataforma continental, de les que viuen entre la plataforma i la part superior del talús. A la plataforma, les esponges creixen principalment en substrats rocosos, comunitat de coral·ligen, fons de maërl i còdols, mentre que a l’extrem de la mateixa i al talús, on es troben els individus mes grossos, ho fan sobre substrats també rocosos, verticals o amb un fort pendent.

La majoria de les poblacions d’espècies estudiades estan dominades per individus de mida petita i mitjana, el que suggereix un elevat èxit en els processos de reclutament, una colonització relativament recent o un creixement relativament lent.

Conclusions

Aquest estudi posa en evidència la presència de poblacions molt denses d’esponges i ben conservades al Canal de Menorca. D’altra banda, proporciona un línia de base i de referència per a futurs seguiments a la declaració d’àrees marines protegides tant al Canal de Menorca, com a altres àrees de la regió Atlanto-Mediterrània.