Objectiu

Esbrinar si la gestió que es fa dels boscos després d’un incendi perjudica una part de la fauna local que, alhora, té un paper important en la regeneració de la vegetació després del foc. Concretament, estudiar quins efectes té sobre les comunitats de formigues aclarir peus d’arboç en un bosc mediterrani dominat per aquesta espècie rebrotadora.

Mètodes bàsics

Mostregem amb tècniques de trampeig les formigues presents a un bosc en procés de regeneració després d’un incendi. Aquest bosc era abans dominat per pi blanc però, després de l’incendi, l’arboç l’ha substituït. Comparem les mostres de dos emplaçaments dins l’àrea d’estudi: en el primer no s’aplica cap mesura de gestió forestal, mentre que en el segon es realitza una tala selectiva de peus d’arboç. D’aquesta manera, les formigues ens serveixen com a bioindicadors de la salut de l’ecosistema, a més de representar altres grups animals que en formen part.

Resultats principals

No trobem gran diferència entre les poblacions de formigues del bosc sotmès a la tala selectiva de peus d’arboç i del bosc que no rep cap tipus de tractament post-incendi. Ni en l’estructura de les poblacions, ni en la composició d’espècies. Això pot ser degut a dos motius: en primer lloc, a petits canvis físics entre els tractaments i, en segon lloc, al fet que les espècies més sensibles a les tales d’arboç fossin també les més afectades per l’incendi i, per tant, ja no es trobessin en l’àrea d’estudi.

Conclusions

Aparentment, l’estratègia de gestió forestal que apliquem després d’incendis, sigui la tala selectiva o bé cap tractament, té poc efecte sobre la biodiversitat de les formigues d’antigues pinedes de pi blanc ara dominades per l’arboç. Aquest fet indica que les aclarides de l’estrat arbori dels boscos, com a mesura de prevenció d’incendis, són viables també en aquests casos. Tanmateix, caldria també estudiar els seus efectes sobre altres grups animals presents en l’ecosistema.