Les molleres pirinenques es veuen amenaçades pels esdeveniments climàtics extrems

Les molleres pirinenques es veuen amenaçades pels esdeveniments climàtics extrems

Un estudi publicat l'any 2019.

Objectiu

En aquest treball volem contribuir a entendre com diferents factors ambientals condicionen els ecosistemes de molleres, de cara a fonamentar polítiques de conservació:

  1. Avaluar els principals gradients ecològics que determinen la distribució dels diferents tipus de vegetació en el sistema esmentat.
  2. Analitzar la resposta dels diferents tipus de comunitats vegetals a les variacions en les condicions ambientals, i particularment a un esdeveniment de sequera ocorregut l'estiu de 2015.

Mètodes bàsics

- Àrea d'estudi: Centrats en el sistema de molleres de Trescuro, a la vall d’Espot (Pallars Sobirà).

Les torberes són ecosistemes molt presents a les àrees boreals i atlàntiques d’Euràsia i de Nord-Amèrica que també es troben, en força menys extensió, a les muntanyes alpines. Als Pirineus, on es coneixen com molleres o potamolls, es troben al límit sud de distribució vers la regió mediterrània, i en forma de claps dispersos i de poca mida, generalment associades a rierols i estanys. Tot i això, hi mantenen un gran valor ecològic i han de ser subjecte de polítiques de conservació, ja que es troben amenaçades tant per l’activitat antròpica (explotació hidroelèctrica, eutrofització) com pel canvi climàtic (períodes de sequera estival, augment de temperatures). 

Vam establir 30 punts de mostreig a través del mosaic de vegetació, procurant que quedessin ben representats els diferents hàbitats que formen el sistema de Trescuro, identificats visualment pel tipus de vegetació. A cada punt vam dreçar-hi un inventari complet de vegetació (espècies de plantes vasculars i de briòfits, amb recobriment) i vam clavar-hi verticalment un tub de PVC d’1,2 m de longitud, per tal de mostrejar l’aigua freàtica. D’aquesta, vam mesurar-ne el pH, la conductivitat elèctrica i la concentració de cations, i vam enregistrar el nivell freàtic quinzenalment durant els estius 2014 i 2015. També vam avaluar el gruix de torba i les característiques hidrològiques de cada punt.

Resultats principals

A partir de la composició en espècies, es van distingir cinc comunitats vegetals: mollera de Carex nigra, mollera de Carex rostrata, mollera de Trichophorum cespitosum,  monticles baixos de Sphagnum i monticles alts de Sphagnum. Aquestes comunitats es diferencien parcialment també segons les variables ecològiques mesurades, si bé cap variable és clarament discriminant. Per exemple, el nivell freàtic és màxim a les molleres de C. rostrata i de T. cespitosum i mínim als monticles de Spahgnum (sobretot als elevats); el pH és més baix als monticles baixos de Sphagnum i a la mollera de C. rostrata; i la conductivitat elèctrica és clarament superior a la mollera de C. nigra.

En general, la distribució de comunitats vegetals ve condicionada sobretot pel règim hidrològic (o sigui, pels valors generals i la variació estacional del nivell freàtic), i en segon lloc per la concentració d’ions a l’aigua edàfica. Les comunitats menys lligades a l’aigua dels estanys o dels rierols (comunitats solígenes) són les que es van veure més afectades per un període de sequera ocorregut al juliol de 2015, ja que depenen de l’aigua freàtica, i aquesta es va situar a nivells força baixos en aquella ocasió.

Conclusions

Els sistemes de molleres com el de Trescuro basen la seva diversitat en la variabilitat hidrològica que es genera a petita escala, propiciada pel complex relleu dels Pirineus. Els períodes de sequera estival, potser cada cop més freqüents, afecten principalment les comunitats solígenes, que solen situar-se a les parts marginals dels sistemes de mollera. La recurrència d’aquestes sequeres pot facilitar la invasió de la mollera per part d’espècies llenyoses, com ara el pi negre, i per tant pot conduir a una reducció de la superfície de les molleres i de les poblacions d’espècies que en són específiques.