Objectiu

Identificar les variables climàtiques, topogràfiques i de tipus de combustible que provoquen els diferents tipus d'incendi, per aplicar mesures de gestió preventiva i evitar catàstrofes forestals.

Mètodes bàsics

Analitzem les dades dels incendis forestals ocorreguts a Catalunya en els darrers vint anys. Fem una nova classificació dels incendis, a escala regional, segons el patró dominant de propagació del foc, amb la col·laboració de la unitat tècnica GRAF dels Bombers de la Generalitat. Mitjançant models de correlació, avaluem la importància relativa que té cadascun dels factors implicats en el comportament de cada tipus d'incendi (el tipus de combustible, les variables climàtiques i topogràfiques, etc.). Per últim, comprovem el potencial d'aquest mètode per predir la propagació dels incendis, tot coneixent les condicions ambientals en el punt de partida.

Resultats principals

Existeix un patró per a cada un dels tres tipus de propagació d’incendis forestals identificats pels equips de bombers:

- Els incendis conduits per la forma del terreny, que es desplacen per moviments d’aire similars a les brises, depenen de factors com el pendent i l’orientació de les vessants. Aquests incendis són els menys perillosos i fàcils de controlar.

- Un altre tipus d’incendi, els convectius, apareixen a llocs on s’acumula molta biomassa i hi ha molt combustible disponible. Es propaguen de manera virulenta en totes direccions i es consideren els més grans i destructius. Aquests incendis es manifesten a principis dels anys noranta, com a conseqüència del progressiu abandonament del món rural i de les activitats tradicionals al voltant dels  boscos, juntament amb la manca de gestió forestal.

- El tercer tipus d’ incendi es propaga amb el vent i depèn de factors que no es poden modificar, com el propi vent i la topografia. Són molt perillosos i difícils de controlar, perquè el vent pot canviar de direcció i intensitat de forma sobtada. La seva gestió preventiva, a més, suposa un repte afegit, ja que depenen fortament de variables climàtiquesque són difícils de gestionar.

Els incendis de tipus convectiu són més fàcils de predir amb el nou mètode que els focs controlats pel vent o per la topografia. Aquest mètode té una utilitat en la gestió i la prevenció d’incendis. Finalment, l’estudi pot tenir un gran impacte en la recerca dels règims d’incendis en un escenari de canvi global. Ens trobem en un context en què no sabem com evolucionaran els incendis en un futur. El que sí que sabem és que els canvis ambientals com canvis en l’ús del sòl o en la coberta vegetal canviaran l’estructura dels boscos i, per tant, també pot variar la dinàmica dels incendis.

Conclusions

 Aquest treball obre la possibilitat de desenvolupar noves estratègies de gestió territorial i forestal segons els diferents tipus de patrons de propagació dels incendis. Si coneixem les variables que provoquen un tipus d’incendi o un altre podrem aplicar diferents mesures de gestió adequades per cada cas. Per tant, no només ajudarà a planificar les actuacions dels bombers davant els incendis, sinó que també ens permetrà actuar preventivament, remarcant la necessitat de la gestió i les aclarides del sotabosc per reduir la magnitud d’alguns incendis.