Objectiu

Com a objectiu general, volem incrementar el coneixement sobre la fructificació de bolets en boscos de Pinus uncinata analitzant la producció, diversitat i composició de la comunitat d’aquest ecosistema. Específicament, 1) examinarem els canvis interanuals en la producció, diversitat i composició de la comunitat de bolets, 2) analitzarem com la fructificació dels bolets està influenciada per les condicions meteorològiques i les propietats fisicoquímiques del sòl i 3), examinarem quin és l’estat de protecció donat per la llista vermella de la IUCN de les espècies trobades.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Meranges (La Cerdanya, Catalunya). Bosc del municipi de Meranges situat a 1539 msnm i té una superfície de 3423 hectàrees. El clima és continental amb hiverns freds amb temperatures mitjanes mínimes de -6.4ºC i estius càlids, arribant als 23.7 ºC de mitjanes màximes. La precipitació anual és de 1039 mm, i cau en forma d’aigua de l’abril a l’octubre i des de l’octubre al març en forma de neu. 

Des del 2015 fins al 2019 es van establir 18 parcel·les de 100m2 en el bosc del municipi de Meranges. Cada any, des del juny fins a les primeres gelades, es van recollir tots els bolets visibles a simple vista que hi fructificaven. Després, les mostres es portaven al laboratori per la seva identificació, comptatge i assecat, per així extraure el pes en sec, número d’espècies i abundància relativa. 

Un cop teníem les dades micològiques per tots els anys de recol·lecció, es va dur a terme l’anàlisi estadístic i modelització de la fructificació dels fongs amb l’objectiu esmenat de veure quina és la comunitat de fongs que creix en aquests boscos i quins factors mediambientals afecten a la producció, diversitat i composició de la comunitat total, d’ectomicorrizes i de sapròfits. 

Resultats principals

Els resultats que s'han trobat són: 

• Productivitat i diversitat d’espècies: destaquem la gran variació interanual de la fructificació dels bolets, remarcant la gran productivitat d’aquests boscos si els comparem amb altres pinars situats a altituds més baixes. Hem vist que la fructificació dels fongs es desencadena amb les precipitacions de finals d’estiu i es manté durant tota la tardor quan les pluges són constants. La temperatura també juga un paper fonamental: temperatures no molt altes durant l’inici de la tardor i no molt fredes al final provoquen un any productiu en bolets, ja que d’aquesta forma comença abans i acaba després el període ideal perquè surtin els bolets. 
• Composició de la comunitat: hem vist que les ectomicorrizes produeixen el 92% de la productivitat total, mentre els sapròfits produeixen el 8%. A nivell d’espècies les diferències no són tant marcades: de 258 espècies trobades, 133 són ectomicorizes i 125 són sapròfites. Destaquem la similitud d’espècies amb altres boscos de pi, com per exemple el pi roig, compartint gèneres com Russula, Tricholoma i Suillus, i algunes espècies més lligades als abets, com per exemple Lactarius deterrimus. D’altra banda, hem trobat 17 espècies assenyalades a la llista mundial de la UICN, de les quals Entoloma porphyrophaeum està catalogada com a vulnerable.

Conclusions

Els resultats de la nostra investigació indiquen que els boscos de Pinus uncinata són un dels boscos més fructífers en termes de productivitat i riquesa fúngica de la conca mediterrània, especialment durant setembre. Les condicions meteorològiques i les propietats del sòl influeixen en la fructificació de les espècies fúngiques. A més, destaquem la prevalença d'espècies ectomicorrizes sobre les saprófites en aquests boscos.

D’altra banda, algunes espècies estan incloses en la llista vermella de la UICN, això emfatitza la necessitat de seguir investigant i conservant la comunitat fúngica en aquesta zona. Finalment, aquest estudi ressalta la importància de comprendre millor les dinàmiques fúngiques en els ecosistemes forestals, amb especial atenció en àrees d’especial valor ecològic.