Objectiu

S'avaluen les correlacions de la temperatura mitjana anual (MAT) i la precipitació mitjana anual (MAP)  amb els trets foliars, utilitzant dades filogenètiques i climàtiques de la vegetació existent. També s'estableixen patrons globals de distribució de la flora fòssil.

Mètodes bàsics

S’han quantificat les correlacions del clima i la mida de la fulla per 92 llocs climàticament diversos, en biomes que presenten majors probabilitats de preservar les fulles fòssils. S’han utilitzat models lineals de regressió per la MAT i la MAP aplicats a la flora fòssil. S’ha testat quantitativament la importància de dos factors: l’efecte de les fulles perennes i l’efecte dels marges d’aigua dolça. També s’ha comparat les correlacions entre clima i trets foliars de les flores de l’hemisferi nord i sud. No s’han realitzat estudis filogenètics més formals. 

Resultats principals

Les fulles dels climes freds presenten major nombre de dents i més llargues, i estan altament disseccionades. Els habitats de les fulles (caduques i perennes), la disponibilitat  de l’aigua local, i la història filogenètica afecten a aquestes relacions.

Les fulles de climes més humits són més llargues, tenen menor nombre de dents i les dents més petites. Els models multivariants de MAT I MAP ofereixen millores moderades en la precisió dels enfocaments univariants (± 4.0 vs 4.8°C per MAT) i grans millores en la precisió. Les estimacions provisionals per la MAT de la flora fòssil d’Amèrica del Nord són considerablement càlides i concorden amb les evidències paleoclimàtiques. 

Conclusions

L’estudi demostra que la inclusió de trets foliar addicionals relacionats amb el clima pot millorar les reconstruccions paleoclimàtiques. També mostra la necessitat de millorar la comprensió de l’impacte de la filogènia i l’hàbitat de la fulla en les relacions del clima i els trets foliars.