Objectiu

Analitzar l’efecte de l’increment de la temperatura en la fenologia i l’abundància de les poblacions de papallones de Menorca. Testar si la resposta fenològica i poblacional de les espècies es veu condicionada per factors com l’hàbitat o l’estacionalitat (primavera vs. estiu).

Mètodes bàsics

- Àrea d'estudi: Menorca. S'han analitzat dades de seguiment de les poblacions de papallones de 5 localitats de Menorca: S’Albufera des Grau, Barranc d’Algendar, Santa Catalina, La Vall i Talis.

L’estudi s’ha portat a terme amb les dades de seguiment del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) recollides a Menorca entre el 2001 i el 2018. Aquest seguiment es basa en la repetició setmanal de censos d'adults de papallones, entre març i setembre, al llarg de transsectes fixos. Aquesta metodologia permet estimar amb fiabilitat l'abundància anual d'una població en una determinada localitat. Les anàlisis s’han centrat en les 16 espècies més comunes i més ben representades en aquesta illa.

Per estudiar els canvis en la fenologia de les espècies s’ha estimat la data mitjana del període de vol de cada població en cadascun dels anys estudiats. Aquest estadístic, àmpliament utilitzat en treballs fenològics, determina la data en què han aparegut el 50% dels exemplars d’una determinada generació. Els canvis en la mida poblacional entre temporades s'estudien a partir de l'índex anual d'abundància relativa, que proporciona el CBMS.

A partir de models estadístics s’han relacionat les estimes fenològiques i d’abundància amb la temperatura de cada localitat. Les dades de temperatura de les diferents localitats han estat proporcionades per l'AEMET. S’han empleat dos tipus de models:

• Els primers inclouen la temperatura mitjana al llarg del període de desenvolupament de les fases immadures.
• Els segons inclouen la temperatura mitjana durant el període de vol de les espècies.

A més, per a les espècies multivoltines s’han distingit les generacions primaverals de les estivals i s’ha comparat si l’efecte de la temperatura difereix entre elles. Finalment, s’ha comparat l’efecte de la temperatura sobre les espècies entre les diferents localitats d’estudi.

Resultats principals

Els resultats del treball mostren que les primaveres més càlides suposen avançaments marcats i generalitzats en l’emergència de les papallones adultes. En canvi, l’increment de la temperatura estival té un efecte molt menor o fins i tot absent en la fenologia de les espècies i generacions estivals.

Per altra banda, l’abundància anual de les poblacions es veu més determinada per les temperatures estivals. Els estius més càlids s'associen amb reduccions poblacionals generalitzades. En canvi, les relacions de l'abundància amb les temperatures primaverals són molt variables.

Totes aquestes respostes es veuen modulades per l’hàbitat on es troben les poblacions de les papallones. Als hàbitats més oberts i costaners l’efecte de l’escalfament global sobre les papallones és major que als hàbitats més tancats, de tipus forestal. Així mateix, s’han observat respostes molt remarcables a les poblacions del Barranc d’Algendar. En aquesta localitat, la fenologia de les espècies es veu menys determinada per la variabilitat climàtica interanual.

A més, la densitat poblacional de les papallones augmenta en estius més càlids en contraposició amb la tendència negativa observada a la resta de les localitats mostrejades. Els resultats suggereixen que l’abundància de papallones en el barranc en estius més càlids podria estar relacionada amb fenòmens de dispersió d’exemplars provinents d’altres indrets més àrids de l'illa.

Conclusions

L’efecte de l’escalfament global, tant en la fenologia com en l’abundància de les espècies de papallones, difereix a la primavera i a l’estiu i, alhora, depèn de l’hàbitat en el qual es troben les poblacions. L’increment de les temperatures a la primavera té un major efecte sobre la fenologia de les espècies; per contra, l'efecte sobre l’abundància és major a l’estiu. Per altra banda, les poblacions es veuen més afectades en zones obertes i costaneres que en hàbitats forestals. A més, les poblacions del Barranc d’Algendar responen de manera clarament diferenciada a l’augment de la temperatura

És sabut que moltes espècies de papallones es dispersen cap altituds majors a l’estiu per evitar les elevades temperatures i escassetat de recursos que es donen a la terra baixa mediterrània. A Menorca, on les espècies no tenen aquesta possibilitat, la dispersió cap a barrancs amb temperatures més suaus i una major humitat podria ser una alternativa i un patró habitual. Aquesta troballa obre la porta a investigar si els barrancs de Menorca poden esdevenir refugis climàtics per a les espècies de papallones (i d'altres grups d'organismes) i, per tant, constituir reservoris de biodiversitat en un context d'escalfament global.