Objectiu

Revisió de l’efecte de l’increment de CO2 atmosfèric en la fotosíntesis de plantes esclerofil·les de fulla perenne.

Mètodes bàsics

Revisió bibliogràfica d’estudis referents a l’efecte de l’increment de CO2 atmosfèric en la fotosíntesis de plantes.

Resultats principals

Hi ha una elevada contribució del mesòfil a la difusió limitada del total de CO2. (perennes i caducifolis). El més sensible és la fotosíntesis i l’eficiència en l’aigua i a l’increment atmosfèric de CO2. L’increment en la sensibilitat augmenta amb la creixent concentració de  CO2 atmosfèric. En les espècies amb una estructura de la fulla més robusta s’observa una major resposta a l’eficiència en l’ús de l’aigua i a l’augment de CO2  atmosfèric.  S’ha observat una gran variabilitat de respostes dels boscos a l’increment de CO2, però sense incloure la conductància de la difusió interna.    

Conclusions

Degut a les limitacions en la difusió interna en plantes C3, la fotosíntesis i l’eficiència intrínseca en l’ús de l’aigua respon fortament a l’increment dels nivells de CO2  a la fulles amb estructures més robustes. Això proporciona una explicació addicional a l’aparent expansió actual d'esclerofil·les de fulla perenne en molts ecosistemes de la Terra. Es proposa incloure la conductància de difusió del mesòfil dintre les variables estudiades.