Objectiu

Quantificar la producció de biomassa a tots els ecosistemes del planeta per avalauar el subministrament global dels recursos naturals i planificar estratègies que millorin el segrest de carboni atmosfèric.

Mètodes bàsics

Hem estimat la producció de biomassa en 131 emplaçaments repartits pels sis tipus principals d’ecosistemes que hi ha al planeta (boscos, prats, cultius, tundres, torberes boreals i aiguamolls). D'aquesta manera, hem recollit informació provinent d'estudis individuals en una base de dades global però amb més densitat de dades a les regions d'Europa i Nord Amèrica.

Resultats principals

L’aclarida de boscos augmenta la disponibilitat de nutrients per a cada arbre, a totes les regions climàtiques i biogeogràfiques del món. Els ecosistemes gestionats transformen en biomassa un 60% del carboni que assimilen durant la fotosíntesis, mentre que els naturals només en transformen un 45%.

Durant la història, els humans ens hem esforçat per aportar el màxim de recursos a les plantes i així augmentar la seva productivitat de fusta, fibres o aliments. Amb aquest estudi hem quantificat què ha representat aquesta gestió històrica pels ecosistemes de tot el món. Exemples d’aquesta gestió humana són la fertilització de les pastures, que incrementa l’estoc de nutrients de l’ecosistema, o l’aclarida de boscos que augmenta la disponibilitat de nutrients per a cada arbre individual en reduir la competència entre ells.

Conclusions

Aquest estudi internacional revela que el tipus de gestió influeix més que la fertilitat dels sòls en l'eficàcia dels ecosistemes per produir biomassa. A nivell global i independentment del clima i la vegetació, tots els ecosistemes gestionats per l'activitat humana generen biomassa d'una manera més eficient. Per tant, l’activitat humana millora la productivitat dels ecosistemes a tot el món i, alhora, el nostre benestar depèn de la productivitat dels ecosistemes.
Aquesta informació ajudarà a fer projeccions de futur i a prendre decisions polítiques per mantenir una producció de biomassa, aliments, fusta i fibres naturals que doni resposta al creixement accelerat de la població mundial. De la mateixa manera, es podrà quantificar millor el carboni que són capaços de segrestar els ecosistemes i planificar estratègies de gestió que disminueixin la quantitat de CO2 a l’atmosfera.