Objectiu

Explicar com els fenòmens atmosfèrics de l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO) i el patró de l’Atlàntic Est (EA) afecten la captació de diòxid de carboni per part dels ecosistemes europeus. 

Mètodes bàsics

Àrea d'estudi: Tota Europa, des de les muntanyes dels Urals

Analitzem l'impacte de la NAO i l'EA sobre el territori europeu durant els anys 1982 - 2012 per mitjà de tres models actuals de seguiment del carboni atmosfèric (MACII i Jena). Aquests models o inversions atmosfèriques són coneguts per mostrar de manera consistent com varien anualment els embornals de carboni a grans territoris.

Complementem aquestes mesures amb estimacions de l'activitat fotosintètica dels ecosistemes a partir de models globals dinàmics de vegetació (DGVMs).

Resultats principals

L’absorció anual de CO₂ per part dels ecosistemes europeus depèn de com es combinen dos gradients de pressió atmosfèrica, la NAO i l’EA. Aquests controlen els vents, la precipitació i la distribució d’aire humit i càlid cap a Europa.

A la Península Ibèrica el pitjor dels escenaris també ocorre quan els dos fenòmens atmosfèrics es troben en fases contràries, especialment amb NAO+ i EA-, ja que això provoca una gran evaporació d’aigua i genera un important dèficit hídric per a les plantes, les primeres encarregades de retirar el CO₂ i segrestar-lo als ecosistemes. Aquesta situació es va donar a principis de la dècada dels 2000-2010, i s’arribà a mínims excepcionals pel que fa a la captació de diòxid de carboni per part dels ecosistemes. 

En canvi, el major segrest de carboni s’aconsegueix quan tant la NAO com l’EA es troben en fase negativa. En aquest context, els hiverns freds afecten la major part d’Europa, la qual cosa ajuda a que gran part del centre i l’est del continent estiguin coberts per una bona capa de neu. Així es garanteix que els sòls es mantinguin humits durant la primavera i fins i tot l’estiu. 

Darrerament la NAO i l’EA han estat en la mateixa fase i els ecosistemes han retirat més carboni de l’atmosfera. Tanmateix, la previsió és que la combinació d’aquests dos fenòmens en el futur no sigui la millor per seguir absorbint tant CO₂ com darrerament.

Conclusions

La quantitat de CO₂ absorbida pels ecosistemes europeus depèn de dos fenòmens atmosfèrics capaços de modificar el clima a tot el continent: la NAO i l'EA.

Darrerament aquestes dues oscil·lacions climàtiques han estat en la mateixa fase i els ecosistemes han retirat més carboni de l’atmosfera. Tanmateix, la previsió és que la combinació d’aquests dos fenòmens en el futur no sigui tan favorable per l'absorció de diòxid de carboni atmosfèric com els últims anys.