La sequera redueix la reproducció dels alzinars mediterranis

La sequera redueix la reproducció dels alzinars mediterranis

Un estudi sobre Ecologia funcional i Canvi Global publicat l'any 2011.

Objectiu

Analitzar l’efecte de l’augment de la sequera en diversos trets reproductius de Quercus ilex (l’inici de la reproducció, la intensitat de floració, la mida de les llavors i la mida dels glans) en capçades regenerades després del foc i avaluar si la tradicional aclarida en aquests alzinars de muntanya baixa pot reduir l’efecte negatiu potencial de l’increment de la sequera. S’examina si els efectes de la sequera i l’aclarida varien amb el temps, estudiant la seva influència durant diversos anys després del tractament.

Mètodes bàsics

S’ha realitzat un experiment durant 4 anys (2005-2008) en un alzinar, en el que s’han combinat dos tractaments experimentals: la sequera (sequera natural versus sequera augmentada) i aclarida (aclarida versus no aclarida). S’ha observat si aquests tractaments afecten als trets reproductius de Quercus ilex, i si l’aclarida (selecció de poques tiges per soca) pot mitigar les conseqüències de l’augment de la sequera als alzinars de muntanya baixa.

Resultats principals

L’increment de la sequera ha reduït el nombre d’arbres reproductius, la mitjana del nombre de flors femenines produïdes i de la mida dels glans. Aquests efectes s’han observat sobretot en els últims dos anys de l’experiment. Els efectes de l’aclarida sobre els atributs reproductius són positius però són transitoris i només s’observen durant 1 o 2 anys després del tractament. Els resultats indiquen que una reducció moderada de les precipitacions (un 15%) redueix la capacitat reproductiva de Quercus ilex, tenint conseqüències negatives a llarg termini pel reclutament, així com per a la fauna que s’alimenta dels glans. Encara que l’aclarida tradicional pot mitigar les conseqüències de l’increment de la sequera, té un efecte destacat a curt termini.

Conclusions

Els resultats ajuden a entendre el comportament reproductiu de l’alzinar mediterrani sota l’augment de la sequera, i posen en relleu la necessitat d’examinar les practiques forestals tradicionals i desenvolupar directrius en les aclarides per tal de promoure la regeneració i la conservació dels boscos en l’escenari del canvi climàtic.