Objectiu

Determinar si es poden detectar els impactes demogràfics i sanitaris de la fragmentació dels boscos  junt amb els impactes genètics negatius.  Comprovar la hipòtesi de que en boscos fragmentats es redueix la capacitat reproductiva, s’empobreix l’estat de salut de l’arbre i es redueix el reclutament d’individus joves.

Mètodes bàsics

Comparació del rendiment demogràfic i de l’estat de salut dels arbres en parcel·les de boscos fragmentats i en boscos continus, que tinguin semblances en l’estructura forestal i les condicions climàtiques i fisiogràfiques locals. Es vol determinar les condicions de salut i de l'estat reproductiu que presenten aquests fragments de bosc.

Resultats principals

Els boscos fragmentats mostren una menor densitat de plàntules, major nombre de capçades malmeses i un elevat percentatge de mortalitat arbòria. No obstant, la mortalitat en juvenils és substancialment inferior en boscos fragmentats, fent que a llarg termini l’estructura de la població romanent sigui similar en ambdós tipus de bosc. Les dades suggereixen que la reducció de la mortalitat compensa el reduït establiment de plàntules, fent que les poblacions fragmentades mostrin una gran persistència a llarg termini. Tot i aquesta compensació demogràfica, l’empobriment en la salut dels arbres adults pot provocar una amenaça cada vegada més gran en les poblacions fragmentades.

Conclusions

Es mostra la importància d’integrar els patrons demogràfics en grans períodes de temps i el fet de no dependre de comparacions en les dades d’un any o d’una població. Aquests patrons demogràfics poden explicar parcialment les diferències genètiques de la mateixa població.