La restauració del sistema dunar d'una platja al Baix Llobregat, cas d'exemple

La restauració del sistema dunar d'una platja al Baix Llobregat, cas d'exemple

Un estudi publicat l'any 2017.

Objectiu

Aquest estudi avalua la capacitat de restauració ecològica en un sistema litoral de platja fortament antropitzada (platja del Remolar, a l’hemidelta sud del Llobregat), on s’han aplicat mesures correctores lleus, deixant que els processos espontanis dirigeixin la successió.

Mètodes bàsics

Àrea d'estudi: Platja del Remolar, Viladecans (Barcelona).

Arrel de l’ampliació de l’aeroport del Prat de Llobregat el 2003, la platja del Remolar va passar d’un ús lúdic intens a una situació d’ús lleu, ja que l’accés no hi és immediat. En aquest sistema de platja-duna, d’uns 700 m de longitud per més de 100 m d’amplada, a partir de l’any 2004 s’hi han aplicat mesures de restauració suau (soft engineering), principalment la prohibició del trànsit pels camps de dunes, que es troben delimitats per estaques i cordes, i la neteja només manual de deixalles antròpiques. Aquell any, també es va analitzar la topografia i la vegetació del camp dunar a través de cinc transsectes perpendiculars a la línia de costa.

Deu anys més tard (2014) es van repetir aquelles anàlisis, basades en aixecaments topogràfics detallats i en nombrosos inventaris de vegetació de 0,25 m2 de superfície. A més, es va analitzar la granulometria i l’estructura interna del sistema dunar al llarg d’alguns dels transsectes. Els inventaris de vegetació es van classificar ajudats per sistemes multivariants (creació de grups per Fuzzy-c means); per la granulometria es van analitzar 28 mostres de sorra amb difractòmetre làser COULTER LS230;  i l’estructura interna de les dunes es va analitzar mitjançant un GPR (Ground Penetrating Radar).

Resultats principals

En el període de deu anys analitzat, hi ha hagut un guany net de volum de sorra a la platja, que s’ha traduït en l’aparició d’un segon cordó de dunes primàries –paral•lel al que ja existia– i en el reforçament del cordó de dunes secundàries i en alguns trams en l’aparició de dunes embrionàries. Tant la interpretació de les imatges de radar com de la granulometria mostren la importància de processos d’acreció sedimentària pel costat de barlomar i de rebliment de sediments als solcs interdunars. La mida dels grans de sorra mostra un gradient molt lleu de mar cap a terra, de més gran a més petita.

La vegetació també s’ha re-estructurat en els darrers anys, ja que s’ha passat d’un domini de comunitats de dunes embrionàries i poc estables en general, a la constitució de fins a set comunitats vegetals diferenciades, des d’aquelles més poc estructurades fins a d’altres de subarbustives. Per altra banda, també s’han consolidat poblacions de plantes al·lòctones més o menys invasores (com ara Panicum repens o Ambrosia coronopifolia) que donen personalitat a comunitats ruderals força establertes.

Conclusions

El sistema dunar de la platja del Remolar mostra un alt grau de resiliència, ja que les lleus mesures de restauració i regeneració aplicades han tingut un cert èxit a mig termini, amb més agradació que progradació i amb estructuració de la vegetació. Específicament, a nivell sedimentològic el sistema funciona de manera prou natural, tenint en compte les disfuncions creades pels dics d’escullera del delta del Llobregat a la deriva litoral dels corrents marins. Pel que va a la vegetació, les comunitats de duna primària i secundària mostren un grau alt de regeneració espontània, però, sobretot en comunitats de rereduna es manté viva la influència antròpica, manifestada per les comunitats oportunistes i ruderals.