Objectiu

Exposar els beneficis de l'evolució natural de les terres abandonades per a la biodiversitat d'aus.

Mètodes bàsics

Estudi dut  a terme al Parc Natural de la Baixa Limia-Serra do Xurés (Ourense, Galicia)  i Parc Nacional de Peneda-Gerês (Portugal). Es tracta de zones de muntanya, amb una elevació entre 323 i 1.529 metres i temperatura mitja de 13º. 

Les dades de la comunitat d'ocells es van prendre el 2000 i 2010 a l'època de cria (maig - juny). 

Resultats principals

Deixar que les terres despoblades evolucionin de manera natural, reduint el control humà sobre el paisatge, té efectes positius sobre la diversitat d'aus. 

En la zona d'estudi amb aquest mètode, conegut com rewilding en anglès, va augmentar la presència de fins a tretze espècies, entre elles la tórtora o la tallareta cuallarga, en estat de conservació desfavorable. 

Tot i això, si es vol renaturalitzar un espai abandonat també es recomana l’ús i la gestió del foc per tal de crear espais oberts que evitin els riscos que se n’associen.

Conclusions

Es demostren els beneficis de l'evolució natural de les terres abandonades per a la biodiversitat d'aus, mentre que també cal destacar que es necessita certa intervenció humana per diversificar-ne els hàbitats.