Objectiu

Simular i comparar la introducció de tres mètodes de repartiment de l’aigua en l’agricultura: el sistema de mercat, la regla proporcional a la superfície cultivada i la regla de repartiment uniforme.  

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: setze municipis de les comarques de Foia d’Osca i Els Monegres amb una extensió de 67841 ha, dels quals 45898 ha són terres de regadiu. El nombre d’explotacions agràries de la zona és de 1768, de les quals el 60% tenen una mida d’aproximadament 20 ha³.

Les decisions clau en la gestió de l’aigua es prenen a les comunitats de regants, que són les encarregades de planificar els recursos i fer arribar l’aigua a les parcel·les, mitjançant xarxes secundàries i aplicant el mètode d’assignació proporcional a la superfície regada. D’aquesta manera, cada agricultor té assignada la mateixa quantitat d'aigua per hectàrea. Així mateix estableixen les tarifes, l’organització dels regs, el control del consum i la vigilància, les inversions i la cessió d’aigua a altres usuaris. Els organismes d’Osca de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre són els responsables de les concessions d’aigua a cada comunitat de regants, subjecte al nivell anual de recursos hídrics dels quals disposa la conca.

Aquest  sistema de repartiment de l’aigua tan rígid permet disposar de quantitats fixes d’aigua a preus altament subvencionats i no trasllada cap senyal del cost real o de l’escassetat del recurs. D’aquesta manera, l’agricultor utilitza tota l’aigua que se li assigna sempre que el preu administratiu sigui inferior al valor marginal de l’ús. Tot i això, entra en conflicte i porta a replantejar-se regles d’assignació alternatives a causa de l’heterogeneïtat de característiques dels sòls que comporten diferents rendiments dels mateixos (Nogués, 2000). Durant l’estudi s’han modelitzat cinc funcions de producció en relació a cada tipus de sòl i s’han estimat els beneficis obtinguts per cada regla d’assignació. Les funcions de rendiment dels cultius s’han estimat mitjançant el simulador biofísic EPIC, mentre que el problema ha estat programat amb GAMS (General Algebraic Modeling System) i resolt a través de l’algoritme CONOPT2.

Resultats principals

Els resultats mostren que el percentatge de volums d'aigua intercanviats creix a mesura que menor és la dotació d’aigua, indicant que en situacions d’escassetat l'assignació a través de mercats és eficient. No obstant això, el benefici de la regla uniforme creix quan major és la dotació inicial d’aigua i quan més gran és el preu considerat. D’aquesta manera es pot confirmar l’avantatge potencial de la regla uniforme i de mercat respecte la proporcional.

Tot i que s’ha trobat que la solució basada en el mercat genera més beneficis econòmics, la seva implantació té una sèrie de costos relacionats amb les institucions i és difícil avaluar els beneficis i costos originats. Aquests inconvenients podrien evitar-se utilitzant la regla uniforme per la seva facilitat d’implantació.

Conclusions

El guany d’eficiència que proporciona el mercat és major en situacions de dotacions baixes o d’escassetat d’aigua. A més, els resultats confirmen que per nivells superiors d’heterogeneïtat entre els usuaris i per valors elevats dels preus administratius de l’aigua, la regla uniforme és millor que la regla proporcional.

Tot i que el mercat porta a majors resultats en la totalitat dels casos, la regla uniforme pot esdevenir una interessant alternativa quan la dotació inicial d’aigua no és massa baixa. Si es té en compte que els costos d’introduir una regla de repartiment uniforme són menors que establir un sistema de mercat, el sistema de repartiment uniforme pot esdevenir una atractiva alternativa.

Els resultats teòrics obtinguts en aquest estudi han servit per avaluar l’acceptació d’aquestes regles per part dels agricultors que podeu consultar en aquesta fitxa.