La recuperació dels cabals naturals reduiria la invasibilitat del cranc de riu americà

La recuperació dels cabals naturals reduiria la invasibilitat del cranc de riu americà

Un estudi sobre Biodiversitat publicat l'any 2022.

Objectiu

Avaluar els efectes de la velocitat del corrent d’un riu sobre el consum d'oxigen en el cranc de riu americà amb l’objectiu d’entendre les limitacions fisiològiques d'aquesta espècie exòtica invasora envers el flux d'aigua.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: la riera del Manol (conca del riu Muga), de Santa Maria (conca del riu Tordera) i la riera de Riudevila (conca del riu Ter) a Catalunya, nord-est d'Espanya.

El mostreig per obtenir 30 crancs de riu americà es va realitzar en diferents rieres per tal de recollir un nombre suficient d'individus per a l'estudi. Aquests tres rierols tenen un cabal similar durant l'any i, per tant, s'esperava que les diferents poblacions de crancs experimentessin fluxos d'aigua relativament similars. Segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua, les velocitats de cabal d'aquestes rieres entre els anys 2005 i 2018 van ser de 20 ± 10 cm s−1 (mitjana ± error estàndard) per a la riera de Manol, 31 ± 24 cm s−1 per a la riera de Santa Maria i 38 ± 20 cm s−1 per la riera de Riudevila. Els individus van ser capturats mitjançant trampes tipus nansa.

Quant a la mesura del consum d’oxigen, s’ha utilitzat un respiròmetre de canal tipus Blazka (Loligo® Systems, Viborg, Dinamarca), que consisteix en una cambra de natació rectangular de 5 l (30 cm de longitud × 7,5 cm d'alçada) × 7,5 cm d'amplada) on hi circula un flux d’aigua laminar a diferents velocitats.

Resultats principals

Des d’un punt de vista fisiològic, la velocitat del corrent d’un riu pot influir en el consum d’oxigen per part d’aquesta espècie. És a dir, a velocitats del corrent iguals o superiors a 25 cm s-1, els individus han d’augmentar substancialment el consum d’oxigen per tal d’evitar ser arrossegats, i aquesta despesa energètica els obliga a mantenir una posició estacionària que limita la seva capacitat d’envair nous hàbitats.

Conclusions

Atès l’impacte d’aquesta espècie invasora en termes biològics i econòmics, prevenir o reduir la dispersió d’aquesta espècie invasora hauria de ser una preocupació cabdal en la gestió de la biodiversitat.

En aquest sentit, els nostres resultats suggereixen que una exposició directa a la velocitat de l'aigua d'almenys 25 cm s-1 podria comprometre l'èxit de les poblacions de crancs de riu arran de que aquests no toleren un flux d’aigua excessiu. Això explicaria parcialment les invasions fallides del cranc de riu en aigües de corrent ràpid, però també la preferència d'aquesta espècie per les aigües lenítiques (amb poc corrent) i per les aigües estancades en llacs i estanys.

La recomanació principal per prevenir o reduir la dispersió del cranc de riu americà és consagrar més esforços en la recuperació del cabal natural del rius.