La pèrdua de la gestió forestal tradicional dels boscos mediterranis accelera la substitució de pins per alzines

La pèrdua de la gestió forestal tradicional dels boscos mediterranis accelera la substitució de pins per alzines

Un estudi publicat l'any 2016.

Objectiu

Trobar quins factors afecten en la substitució dels pins per alzines al Mediterrani i quin són els que més afecten.

Mètodes bàsics

Anàlisis de la distribució d’espècies i abundància d’unes 33.000 parcel·les dels Inventaris Forestals Nacionals (IFNs) de l’Estat espanyol.

Resultats principals

Els arbres de fulla ampla (planifolis) de la península Ibèrica —alzines i roures principalment— s’han mantingut sovint  en segon terme sota les capçades de diferents espècies de pins. Però, les sequeres repetides i l’augment del nombre d’incendis, conseqüències del canvi climàtic, han fet que els planifolis agafessin protagonisme enfront les pinedes, perquè s’adapten millor a aquestes pertorbacions. Aquest estudi adverteix que l’abandonament de la gestió forestal també decanta la balança cap als planifolis, especialment els alzinars, que estan colonitzant els boscos mediterranis més ràpid del que s’havia previst.

Queda per demostrar si aquests canvis en la gestió podrien derivar en un problema per l’estabilitat dels boscos, sobretot al nord d’Espanya. En aquesta regió hi predominen espècies típiques del centre d’Europa i, per tant, menys adaptades al clima mediterrani, com és el cas de les pinedes de pi roig. També aquí s’està donant la substitució i les pinedes estan desapareixent en favor del faig. Les fagedes no estan adaptades a les sequeres acusades i, si es compleixen les prediccions d’aridesa generada pel canvi climàtic, podrien tenir greus problemes per sobreviure.

L’estudi destaca almenys dos motius més, a banda de l’abandonament forestal, pels quals s’està donant a terme la substitució dels pins per faigs, roures i alzines. El primer és que les llavors dels planifolis es dispersen gràcies a animals, per tant tenen un abast de colonització més gran i més ràpid. I el segon és que la majoria de planifolis poden germinar i créixer en condicions d’ombra, mentre que la major part de pins només poden fer-ho sota condicions de molta llum.

També la temperatura hi té relació. S’ha vist que a més alçada, on el clima és més fred, el ritme de colonització dels planifolis és més ràpid.

Conclusions

Sense l’escalfament global també es produiria la substitució de pins per alzines, però probablement no tan ràpid com ara. Aquest estudi posa en relleu, un cop més, la importància de mantenir la gestió forestal per adaptar els nostres boscos al canvi climàtic.