Objectiu

Estudiar els efectes a llarg termini de l'abandonament dels hàbitats semi-naturals i la posterior recuperació de la gestió en la comunitat de papallones i en les interaccions mutualistes que estableixen amb les plantes.

Mètodes bàsics

Àrea d'estudi: L’estudi s’ha dut a terme en un conjunt de closes (prats de dall o pastura delimitats per recs i tanques arbrades) en el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, que constitueixen un itinerari del CBMS monitoritzat des de 1997 (https://www.catalanbms.org/ca/itineraris/23/).

Es va definir un transsecte de 1.1  km que recorre 6 closes diferenciades. Durant 22 anys (1997-2018) es va monitoritzar ininterrompudament l’abundància poblacional de 54 espècies de papallones i les interaccions mutualistes que establiren amb les flors de 65 espècies de plantes. A més cada 6 anys (2000, 2006, 2012 i 2018) es va realitzar un caracterització de les comunitats vegetals de les closes per documentar els canvis ocorreguts en relació al diferent tipus de gestió.

Als dos primers anys les 6 closes foren gestionades mitjançant dall o combinant dall i pastura. Posteriorment 5 d’elles foren abandonades mentre que una continuà sent pasturada durant tot el període d’estudi. El 2005 es recuperà les gestió de les closes abandonades.

Es van analitzar  els canvis en la composició de les comunitats vegetals, en la composició d’espècies de papallones i en l’estructura de la xarxa d’interaccions entre papallones i plantes comparant la situació entre (1) closes gestionades vs closes abandonades; (2) gestió mitjançant dall vs gestió que combina dall i pastura; i (3) situació prèvia a l’abandonament i posterior a la recuperació de la gestió.

Resultats principals

Els resultats del treball mostren com l’abandonament de les closes comporta un ràpid tancament dels hàbitats i una important pèrdua de les comunitats vegetals típiques de prats mediterranis. Alhora, això es tradueix en canvis immediats en la composició de les comunitats de papallones presents a les closes i en el nombre i diversitat d’interaccions que estableixen amb les plantes.

L’abandonament provocà una substitució d’espècies multivoltines -amb vàries generacions anuals- i de baixa mobilitat (com el blavet d’argiu o la blaveta comuna) per espècies univoltines -amb una sola generació anual- amb una major mobilitat (com l’escac ibèric o la saltabardisses europea). A més els canvis es van constatar no només a les closes abandonades sinó també a l'única que va mantenir la gestió activa durant tot el període, possiblement a causa dels moviments dispersius d’algunes espècies amb estructura metapoblacional. Aquests canvis en la comunitat de papallones suposaren també un augment de l’especialització de la xarxa mutualista, degut a què les espècies univoltines, pel fet de tenir períodes de vol més curts, estableixen interaccions amb un menor nombre d’espècies de plantes.

No obstant, la represa de la gestió combinant dall i pastura va permetre recuperar ràpidament la situació prèvia a l’abandonament en quant a la composició de la comunitat de papallones i l’estructura de la xarxa d’interaccions mutualistes. Concretament, augmentà la generalització i l’aniuament (nestedness) de la xarxa, dues estructures que incrementen l’estabilitat de la comunitat. Contràriament, quan la gestió va consistir únicament en el dall, la comunitat de papallones no va retornar a la situació original.

Conclusions

Tant l’abandonament com el maneig insuficient de les closes dóna lloc a una successió ecològica que passa pel tancament dels hàbitats i una simplificació de la comunitat de papallones i de les interaccions mutualistes que estableixen amb les plantes. D’altra banda, mantenir la gestió tradicional d'aquests hàbitats seminaturals mitjançant la combinació de dall i pastura permet, a més de conservar una elevada diversitat d'espècies, mantenir una xarxa d'interaccions amb les plantes més estable davant futures pertorbacions ambientals.