La gestió forestal ajuda a mitigar els efectes del canvi climàtic

La gestió forestal ajuda a mitigar els efectes del canvi climàtic

Un estudi sobre Ecologia funcional i Canvi Global publicat l'any 2011.

Objectiu

Analitzar els factors que determinen els patrons espacials dels canvis en les reserves de C dels boscos i els seus components (creixement i mortalitat), i avaluar com les tendències recents en el clima afecten els canvis en les reserves de C al llarg d’un gradient de disponibilitat d’aigua. Determinar si la no gestió forestal  contribueix a mitigar els efectes de l’escalfament recent. La hipòtesi principal és que l’escalfament tindrà efectes negatius en l’acumulació de C en boscos degut a l’efecte en la disponibilitat de l’aigua, i que aquest efecte negatiu pot ser major en boscos no gestionats, ja que la densitat d’arbres i la competència és major. 

Mètodes bàsics

S’utilitza una xarxa de més de 50.000 parcel·les de bosc que han estat mostrejades a través de l’Inventari Forestal Nacional d’Espanya. S’intenta identificar els factors que determinen la variació espacial del carboni emmagatzemat en els boscos, tant per sobre com per sota el sòl, el creixement i la taxa de mortalitat dels boscos. S’han utilitzat models linears generalitzats per avaluar la resposta dels canvis en l’emmagatzematge de C i els seus components a la variabilitat espacial del clima (en termes de disponibilitat de l’aigua), l’estructura forestal (densitat d’arbres i reserves de C), les pràctiques forestals prèvies i la tendència de l’escalfament recent.

Resultats principals

Els boscos no alterats de la Península Ibèrica acumulen carboni a una taxa de ~1.4 Mg C ha-1 any-1. S'observa que les variables d’estructura forestal són les principals determinants del creixement del bosc i del canvi en el C emmagatzemat. La disponibilitat d’aigua està positivament relacionada amb el creixement i l’acumulació de C. El recent escalfament ha reduït la taxa de creixement i l’acumulació de C, especialment en zones humides. La variació espacial en la mortalitat (en termes de pèrdua de C) ha estat impulsada per les diferències en les taxes de creixement de les parcel·les, i amb les dinàmiques relacionades amb l’abandonament recent de la gestió forestal en extenses zones, amb el conseqüent increment en la densitat d’arbres i la competència.

Conclusions

L’efecte negatiu de l’escalfament en l’acumulació de C en els boscos desapareix si es consideren només les zones gestionades, destacant la importància de la gestió forestal per a mitigar els efectes del canvi climàtic. Aquest estudi ofereix una oportunitat única per avaluar els canvis en relació a les tendències climàtiques i de gestió recents.