La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Un estudi publicat l'any 2019.

Objectiu

Trobar quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

Mètodes bàsics

- Àrea d'estudi: Valls, Catalunya.

S’han analitzat les possibles associacions entre els nius i determinats factors com el tipus de vegetació (arbre, arbust, liana o herbàcia), el tipus de poda, la producció de fruits i llavors i la presència de plagues d’insectes. Aquest estudi analitza per primera vegada en una ciutat mediterrània com és Valls, com els diferents factors socioecològics relacionats amb la gestió pública del verd urbà poden influenciar en la nidificació dels ocells passeriformes.

Resultats principals

Els resultats posen de manifest que els índex de biodiversitat de vegetació estan relacionats amb la major presència d’ocells, principalment de la família dels fringíl·lids (cadernera, gafarró i verdum) i sílvids (tallarol), espècies procedents de zones agroforestals mediterrànies. En concret, escullen el centre històric per fer els nius en detriment d’altres barris degut a una menor presència de depredadors, i per un índex de biodiversitat més elevat i una major presència d’arbres vells i capçades més denses. A més, indiquen que la presència d’arbres de mida mitjana en els carrers com la mèlia i l’altea, i la seva poda intensiva afavoreix la nidificació d’ocells com la cadernera, el gafarró i el verdum. Segons l'equip d'investigació, els ocells seleccionen aquells arbres que produeixen fruits comestibles per la fauna i no mostren preferència per aquells que habitualment són atacats per invertebrats en forma de plaga. El que indica que aquests ocells s’alimenten fora de la zona de nidificació, ja que aquestes espècies d’ocells són insectívores en època de cria.

Tot i que l'estudi no està enfocat sobre l'èxit reproductor dels 300 nius identificats a Valls, els resultats són una eina útil per la contribució del coneixement de la biodiversitat de les aus urbanes. A més, els resultats podrien millorar la gestió de les zones verdes urbanes públiques per promoure la implantació de passeriformes.

Conclusions

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies.