Objectiu

Analitzar els sediments del riu Garona i dels seus afluents per definir quins són els nivells de referencia naturals de 48 elements químics i obtenir l'empremta geoquímica característica de la zona.

Mètodes bàsics

• Àrea d’estudi: Val d’Aran.

D'un banc de 268 mostres de sediment fluvial recollides a la conca del Garona, se'n van seleccionar 33 per a ser analitzades. Després d'haver estat convenientment tractades, aquestes mostres es van analitzar al laboratori de geoquímica labGEOTOP de l'Institut de Ciencies de la Terra Jaume Almera del CSIC (ICTJA-CSIC), on es va obtenir la concentració d'elements en cadascuna de les mostres a través de la tècnica d'espectrometria de masses de plasma d'alta resolució acoblat inductivament (HR-ICP-MS).

Resultats principals

Els elements dels quals es va obtenir un nivell de referència més alt (>50 mg/kg) són: zinc (Zn), rubidi (Rb), estronci (Sr), ceri (Ce) i bari (Ba).

Els elements que presentaven un nivell de referència més baix (10-50 mg/kg) són: tori (Th), praseodini (Pr), gal·li (Ga), níquel (Ni), plom (Pb), arsènic (As), coure (Cu), zirconi (Zr), liti (Li), crom (Cr), neodimi (Nd), lantani (La) i vanadi (V).

La informació obtinguda es va localitzar en mapes per tal de visualitzar i identificar els processos, ja siguin naturals o humans, que determinen la distribució dels elements al llarg de la xarxa fluvial.

Els autors van identificar i separar amb precisió les tres grans unitats litogeoquímiques de la zona:

• Granitoides de la Maladeta-Marimanya, amb altes concentracions en Y, Th, Pb i U.
• Metasediments de la major part de la conca, enriquits en Pb, Sr i Sn.
• Esquists negres (Cu, U, Sr, Ni, Zn, V, Sb i Mo).

Conclusions

Els nivells de referència obtinguts es poden utilitzar per detectar possibles alteracions en les concentracions dels elements produïdes per l'activitat humana, així com identificar l'origen de productes agropecuaris i dur a terme investigacions forenses.

La utilització de tècniques analítiques basades en l'espectrometria de masses millora les possibilitats d'exploració geoquímica de sediments fluvials per a la prospecció minera i també la detecció de l'impacte de l'activitat humana sobre el medi.