Objectiu

L’objectiu d’aquest estudi va ser avaluar l’efecte de la gestió agrícola (gestió del camp i del marge), l’estructura del marge (amplada i composició d’hàbitats) i l’heterogeneïtat del paisatge sobre la composició florística en els marges del camp.

Mètodes bàsics

Les espècies vegetals es caracteritzen segons el seu valor de conservació, la forma de vida i l’afinitat per les condicions de nutrients del sòl. Es van estudiar 30 marges situats al costat de camps orgànics i 30 al costat de camps convencionals distribuïts al llarg d'un gradient de complexitat del paisatge.

Posteriorment, es va realitzar una anàlisi de correspondència desvirtuada (DCA) mitjançant les 517 espècies registrades per estudiar la variació en la composició de les espècies.

Resultats principals

L’estudi revela que les espècies anuals sense valor de conservació i amb afinitat per sòls rics en nutrients es van associar amb marges estrets adjacents a camps gestionats de manera convencional. La presència d’aquestes espècies també estaven relacionades a marges amb una gestió poc freqüent i situades en paisatges menys heterogenis.

Per contra, les espècies amb valor de conservació, herbàcies perennes i llenyoses i amb afinitat per sòls pobres en nutrients es van associar a marges amples caracteritzats per l’abundant ocupació de l’espai de prats secs mediterranis adjacents a camps amb gestió ecològica i situats en paisatges heterogenis

Conclusions

La gestió dels conreus i dels marges, l’amplada dels marges, la composició dels hàbitats que ocupen els marges (estimada a mitjançant el percentatge de cobertura dels prats secs mediterrànies) i l’ heterogeneïtat del paisatge contribueixen significativament a predir la variació de la composició de les espècies.