Objectiu

Conèixer els canvis que es produeixen en les comunitats d’invertebrats aquàtics que habiten en un llac alpí ibèric, en eradicar-ne la població de peixos de l’espècie truita de rierol (Salvelinus fontinalis) introduïda 30 anys abans en la dècada dels 1970.

Mètodes bàsics

- Àrea d'estudi: Laguna Grande de Peñalara (Sierra de Guadarrama).

L’eradicació de peixos es va realitzar mitjançant 12 trams de xarxa, de diferents mides de malla (entre 5 i 55 mm), que es van disposar perpendicularment a la riba al llarg de tot l’any. Aquesta tasca es va iniciar l’agost de 1999 i es va allargar fins al juliol de 2004, dos anys després que es capturessin els darrers exemplars.

El mostreig de macroinvertebrats bentònics es va dur a terme al llarg de 22 anys, entre 1986 i 2018, fent cada any entre 1 i 8 campanyes. Es van agafar mostres a tots els hàbitats presents fent passar un salabret per cada superfície. Les mostres de zooplàncton es van prendre de tota la columna d’aigua des d’una embarcació pneumàtica mitjançant una xarxa cònica de plàncton, com a mínim un cop l’any entre 1991 i 2013. Els individus es van identificar, al nivell taxonòmic més baix possible, i mesurar posteriorment al laboratori.

Es van definir tres categories per caracteritzar els trets biològics de cada tàxon i descriure així la diversitat funcional de cada comunitat. En funció de l’afinitat per a cadascuna de les categories, a cada tàxon se li va assignar un valor entre 0 (no afinitat) i 5 (alta afinitat). Les categories van ser:

1. Resistència o capacitat d’evitar la depredació pels peixos. 
2. Adaptació a la presència de peixos depredadors.
3. Habilitat per a colonitzar nous hàbitats. 

Es van realitzar diferents anàlisis per estudiar i) els canvis soferts al llarg del període de mostreig en la composició i la riquesa de les comunitats d’invertebrats bentònics i de zooplàncton, ii) l’afinitat relativa entre els anys de mostreig pels diferents trets biològics amb les dades d’invertebrats iii) els efectes de la presència de peixos i la seva variació temporal sobre la composició de la comunitat de zooplàncton i iv) les diferències en la mida del zooplàncton entre els períodes de pre-eradicació, eradicació i post-eradicació

Resultats principals

La composició i la riquesa de les comunitats de macroinvertebrats va canviar al llarg de l’estudi. El nombre mitjà de tàxons va passar de 9, abans de l’eradicació, a 27 l’any 2011. L’anàlisi de la composició dels macroinvertebrats agrupa els anys en 3 grans grups:1986-1996, que es correspon amb els anys amb presència de truita, 2001-2003, els anys durant el procés d’eradicació, i 2004-2011 després de d’eradicació. Tanmateix els taxons s’agrupen en dos grans clústers: a un d’ells trobem els taxons amb presència anual i a l’altra trobem els taxons estacionals, que eren comuns durant l’eradicació i en canvi mai abundants posteriorment.

L’anàlisi de correspondència dels trets biològics dels macroinvertebrats mostra una ordenació al llarg del primer eix que es correspon amb l’ordenació dels anys i estan classificats en tres grups relacionats amb la presència/absència de truites: 

• Els taxons associats al fons, a microhàbitats de còdols, graves, sorres, llims, branques o arrels, els que presenten dispersió passiva o que la seva fase aquàtica és la larva o la pupa i tenen un cicle de vida curt estan relacionats amb el grup d’anys amb presència de truita.
• Per contra, els taxons que viuen a la columna d’aigua, associats a vegetació aquàtica, a detritus, que presenten dispersió activa o que la seva fase aquàtica és la d’ou o adult estan relacionats amb el grup d’anys en que no hi ha peixos.

La riquesa de les comunitats de zooplàncton no mostra canvis anuals significatius entre els períodes anterior i posterior a l’eradicació de la truita de rierol. Malgrat això l’anàlisi sí que agrupa els anys en 3 grups en funció de l’abundància de truita (presencia de truita, eradicació, anys posteriors a l’eradicació) com es va observar per als macroinvertebrats. Per a algunes espècies s’han observat però, diferències notables entre els valors d’abundància màxima abans i després de l’eradicació de la truita. Algunes espècies han mostrat forts decreixements, com Ceriodaphnia reticulata que va passar de 67.000 ind./m³ (1997) a 14.645 ind./m³ (2003-2012), i d’altres, en canvi, forts creixements, com és el cas de Tropocyclops prasinus que va passar de valors màxims de 6.650 ind./m³ (1997) a 75.400 ind./m³ (2003-2012).

S’observen clares diferències intra i interanuals en la composició de les comunitats de zooplàncton tant mensualment com anual. Les 4 espècies de zooplàncton principals estan associades amb diferents mesos (determinats per l’estacionalitat) i anys (determinats per l’eradicació). Cinc noves espècies de rotífers van ser trobades després de l’eradicació i, per contra, altres 5 van desaparèixer.

Globalment, la mida dels individus de les comunitats de zooplàncton va ser significativament menor abans de l’eradicació que després d’aquesta. La relació crustacis/rotífers va ser significativament més alta després de l’eradicació dels peixos, el que explicaria la major mida general ja que els crustacis són més grans que els rotífers.

Conclusions

La resposta de les comunitats bentòniques d’invertebrats a la disminució de la pressió depredadora (truita de rierol) va ser ràpida. La riquesa dels macroinvertebrats es va incrementar a mesura que va disminuir la pressió depredadora. Els invertebrats més abundants abans de l’eradicació estaven associats al fons, el què els permetia amagar-se de l’acció depredadora dels peixos, mentre que els invertebrats associats a la columna d’aigua, nedadors de superfície o d’aigües obertes, molt rars mentre hi havia peixos, van passar a ser dominants després de l’eradicació. Així mateix es va constatar un augment dels taxons amb fase aèria, una característica que facilita la colonització de nous espais.

Per contra la riquesa de zooplàncton s’ha mantingut constant al llarg del procés d’eradicació, resultat coincident amb altres estudis realitzats en llacs alpins d’Itàlia i Suïssa. Pel que fa als rotífers, malgrat s’ha detectat l’aparició de 4 nous tàxons, les dades són insuficients per arribar a conclusions fermes en termes generals. En conjunt, però, sembla que alguns canvis en la composició de les comunitats de zooplàncton podrien estar relacionades amb els efectes indirectes de l’eradicació dels peixos, com son els canvis en la composició de fitoplàncton, en la productivitat, en el contingut d’oxigen, etc.). En canvi, l’augment de la mida mitjana de les espècies de zooplàncton i l’augment relatiu de crustacis sobre rotífers, fenomen observat en altres llacs, sí que estaria relacionat amb la disminució de la pressió depredadora dels peixos.

El temps necessari per recuperar la comunitat original de zooplàncton després de l’eradicació d’una població de peixos introduïts, en base als pocs estudis realitzats fins ara, estaria entre 10 i 19 anys. Malgrat l’estudi actual estaria dins d’aquest rang, la manca de dades històriques prèvies a la introducció de la truita de rierol no permet saber si la comunitat original ja s’ha recuperat totalment.

En conclusió, després de l’eradicació de la truita de rierol del Laguna Grande de Peñalara, les comunitats d’invertebrats aquàtics s’han recuperat de manera diversa. Mentre en les comunitats de macroinvertebrats s’ha observat una ràpida recuperació, en les de zooplancton no s’han detectat canvis significatius que puguin ser relacionats directament amb l’eradicació. El que sí es pot constatar és que les comunitats de zooplàncton han patit un augment significatiu de mida durant el procés d’eradicació dels peixos.